Pérez Moya i la tradició coral catalana (1964)

De l’article necrològic sense firma publicat a 'La Vanguardia' (4-III-1964) sobre el compositor i director de corals Antoni Pérez Moya (València, 1884 - Barcelona, 1964). Traducció pròpia. Avui és el 140è aniversari del naixement –i enguany ha fet seixanta anys de la mort– d’aquest músic, organista i ànima de l’Orfeó de Sants durant més de trenta anys. Va impulsar altres formacions vocals, sobretot les orientades, com en el cas dels cors de persones cegues, a contribuir a la superació de les adversitats personals mitjançant la participació col·lectiva en la pràctica culta del cant.

[...] En la seva condició de director de conjunts orfeònics, el músic Antoni Pérez Moya va saber inculcar el seu refinat esperit a tots els seus cantaires, tant per la seva noblesa humana com per la sinceritat de totes les seves interpretacions, lliurat del tot a una obra que sempre va considerar un apostolat cultural i espiritual a favor del poble, seguint fidelment el camí assenyalat pel seu mestre, Lluís Millet, el fundador de l’Orfeó Català, entitat capdavantera d’un moviment social esperonat a Catalunya pels ideals artístics del Modernisme, potenciats i polits després pel Noucentisme. La gran obra de Pérez Moya com a director de corals va ser l’Orfeó de Sants del 1926 al 1958, tasca de direcció que havia iniciat –i que va compatibilitzar durant deu anys– amb la de la Schola Cantorum de la Pia Unió de Sant Miquel Arcàngel (1904-1936) i amb l’Orfeó Montserrat (1919-1936). Després de la Guerra Civil va dirigir l’Orfeó de Sant Vicenç dels Horts (1939-1947) i la Schola Cantorum Universitària Barcinonensis, fundada per ell amb l’objectiu de donar vida en les facultats literàries i científiques a l’alè de la bellesa polifònica i a les nostres melodies populars. [...] També va desplegar una intensa i fructífera tasca musical i educativa a l’Escola Toribi Duran i a la Casa Provincial de Caritat. Durant deu anys va dirigir la coral de la Presó Model, on, a més de les classes de música que feia als reclusos que s’hi apuntaven voluntàriament, va organitzar nombrosos concerts, amb la col·laboració d’intèrprets de primer nivell atrets per ell. Aquesta dimensió solidària de la seva personalitat, inspirada en l’humanisme cristià i focalitzada en la música com a eina d’integració i de respecte a la diversitat, el va dur també a dirigir el Cor de Cegues de Santa Llúcia i l’Orfeó Santa Cecilia de l’Organització Nacional de Cecs (ONCE). El mestre Pérez Moya va compondre més de mil obres, moltes de caràcter religiós com la col·lecció de 54 Salve Regina que va oferir el 1954 al papa Pius XII, amb motiu de l’Any Jubilar Marià, diverses misses, entre elles una de rèquiem i una altra escrita en ocasió del cinquantenari de l’Escolania de la Mercè. Va harmonitzar nombroses cançons populars catalanes que formen part del repertori clàssic dels nostres orfeons. També va ser autor d’obres originals per a veus mixtes i sardanes per a cobla i cor mixt, entre les quals destaquen Marinada, Dintre el bosc i A Montserrat, una trilogia cabdal del sardanisme coral de concert. [...]