La transició energètica necessita un impuls més decidit

Vocal de la junta directiva del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC)Fa anys que es parla de les contradiccions entre la voluntat europea i mundial de fer una transició cap a un model energètic sostenible i la legislació de l’estat espanyol sobre el foment de les energies renovables i l’impuls de la cogeneració i l’autoconsum.

És aquí on apareix la qüestió de quin paper han de jugar en aquest context l’autoconsum compartit i l’intercanvi d’energia entre usuaris. S'ha de regular i facilitar que s'aprofitin les teulades per captar tota l'energia possible (en funció de l’espai lliure), independentment que l'habitatge no utilitzi tota la que es generi, i a partir d’aquí compartir-la amb veïns o amb la xarxa.

En aquest context, cal citar els nous objectius aprovats a l’Eurocambra que fixen un horitzó d’ús del 32% d’energies renovables de cara a l’any 2030 dins dels territoris de la Unió. El mateix articulat es refereix a l’autoconsum i advoca perquè la ciutadania, sense càrregues impositives, pugui generar, consumir, emmagatzemar i bescanviar l’energia.

Després que la setmana passada al Congrés de Diputats s’aprovés el reial decret llei 15/2018, s’obre el camí cap a un nou marc normatiu que ha d’afavorir el desenvolupament de l’autoconsum, així com del vehicle elèctric, eixos de la transició energètica.

Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) valorem molt positivament les mesures previstes en aquest text aprovat pel Congrés dijous passat, dia 18, que inclou, entre altres mesures, eliminar l’impost al sol i suprimir les barreres administratives i tècniques a l’autoconsum elèctric fins a 100 kW. Així mateix, considerem molt positives les mesures relatives a la creació d’incentius per a la mobilitat elèctrica i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica, eliminant la figura del gestor de recàrrega.

Reclamem, però, celeritat en la reglamentació de les mesures indicades anteriorment, atès que ens trobem en un context de màxima urgència. L’any passat les emissions de gasos d’efecte hivernacle, lluny de baixar, van tornar a augmentar i les oportunitats d’atraure talent i inversions en sostenibilitat escullen altres països amb legislació més avançada.

Aquesta petició també es fa extensiva al govern del nostre país. Malgrat que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any passat el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, en el qual s’han d’emmarcar les actuacions de la Generalitat per impulsar aquest canvi de model cap a la sostenibilitat, l’aprovació no s’ha traduït, encara, en les polítiques públiques que permetin a les empreses liderar aquesta transició.

En aquest nou mandat, la transició energètica ha quedat, novament, diluïda i les competències d’energia han quedat incloses dins d’una macroconselleria en la qual no sembla que tinguin un pes específic suficient tot i la seva importància estratègica per al país. Demanem aprofitar el marc competencial per prioritzar les polítiques que permetin fer realitat les iniciatives per esdevenir, novament, un territori capdavanter.

Venen canvis espectaculars que obriran moltes possibilitats a qui estigui atent per adoptar-les, milloraran la competitivitat i generaran noves oportunitats i nous nínxols de mercat, afavoriran l’aparició de 'start-ups' i permetran la irrupció de novetats tecnològiques com l’ús del 'blockchain' en l’intercanvi d'energia.

Ara bé, aquests canvis s’han de saber aprofitar, hem d’estar a l’altura de saber adaptar-nos a les noves necessitats del mercat. El camí cap al nou model energètic evoluciona en paral·lel a la innovació, la creació i la posterior implantació de tecnologies, projectes tecnològics i serveis energètics amb un clar objectiu: continuar impulsant l’economia i generar riquesa i, evidentment, qualitat de vida en la societat del futur. Aquests són els eixos de treball del Clúster d’Energia Eficient de Catalunya, que vetlla per un futur energèticament sostenible.

Els sectors productius de Catalunya no poden permetre’s perdre el tren de la transició energètica, i l’administració ha d’estar a l’altura.