Recuperant la iniciativa

El resultat del darrer cicle electoral (28-A i 26-M) torna a demostrar que les dues Espanyes de sempre es mantenen intactes, separades en dos blocs, pràcticament amb el mateix suport electoral i un únic tema en el qual estan d’acord: la sacrosanta unitat de la pàtria. A Catalunya s’ha optat per la confrontació electoral interna i és en aquestes condicions que hem de ser capaços de construir l’estratègia guanyadora.

A part dels partits polítics, en el tauler de joc obert després d’aquest cicle electoral ens trobem unes altres peces que caldrà saber encaixar: d'una banda, la Generalitat, la societat civil organitzada i el Consell per la República. De l’altra, l’estat espanyol i els seus principals poders: l’econòmic, el militar i el mediàtic, que utilitzen els partits polítics i el poder judicial com a peons.

L’objectiu final dels uns i els altres és ben simple: els primers volen aconseguir la independència de Catalunya, i els segons, impedir-ho. El joc, per dir-ho d’alguna manera, consisteix en enfortir les teves posicions alhora que debilites les del contrari.

Per aconseguir la independència hi ha dues condicions –que la vulgui una majoria de la societat catalana decidida i sense por i que, posteriorment, la reconegui la comunitat internacional– i dues possibilitats –la via acordada i la via unilateral–. Per impedir-la, els aparells de l’Estat han optat per la repressió i l’esgotament, atiant la divisió interna de l’adversari, confiant que el temps s’encarregarà d’acabar la feina. La judicialització de la política i les maniobres de distracció (oferta persistent, però buida, de diàleg; posar persones catalanes al capdavant de les principals institucions polítiques de l’Estat o, fins i tot, d’alguns ministeris...) formen part de la mateixa estratègia.

Altrament, l’estat espanyol ha renunciat a fer qualsevol proposta real que pugui ser mínimament acceptable. Mantenir la pugna clàssica, entre dreta i esquerra, els va bé per donar la sensació d’una mínima pàtina democràtica. Introduir el debat sobre un nou model d’estat, encara que només sigui federal, els dividiria, enfrontaria i debilitaria.

En la nova situació, els actors republicans ho tenen millor que mai per establir les bases d’una nova estratègia compartida. Unes bases que podem resumir en aquests cinc punts:

Majoria política i social: Ampliar la majoria social és el millor camí per ampliar la majoria política. D'una banda, cal seguir guanyant totes les eleccions que se celebrin a Catalunya, i, de l’altra, en lloc d’un debat constitucional cal construir una majoria social introduint el debat sobre el país que volem –i necessitem– els ciutadans de Catalunya. Un futur que, mentre no es demostri el contrari, només es podrà construir amb la instauració de la República Catalana.

Via acordada: És la via més segura per convertir el procés en irreversible, tot i que és la més improbable, ateses les característiques de l’estat espanyol. No obstant això, és fonamental esgotar les possibilitats d’acord, encara que només sigui per demostrar l’immobilisme de les classes dirigents d’aquest estat i potser per dividir-les i enfrontar-les. Només queda per intentar la reforma constitucional a proposta del Parlament de Catalunya, en aplicació del que es preveu en l’article 166, que remet al 87, apartat 2, de la CE de 1978, per incloure-hi el dret d’autodeterminació i exercir-lo. Qualsevol altra via d’acord ja sembla esgotada i res ha canviat per tornar a intentar-la.

Via unilateral: Si la via anterior també es tanca, només quedarà aquesta possibilitat. Només treballant en aquesta via pot ser possible que l’estat espanyol pugui acabar fent una proposta positiva mínimament acceptable.

Generar les condicions necessàries: Mantenir la mobilització popular i diversificar-la, ocupar democràticament tots els àmbits de poder (econòmic, social, cultural...) i crear les eines de país que, arribat el moment de la desconnexió, puguin cobrir les necessitats de la societat catalana i garantir el funcionament del nou estat, són feines que corresponen a la societat civil organitzada en coordinació amb el Consell per la República. Dirigir les institucions autonòmiques per assegurar el màxim nivell de serveis i benestar possible en les actuals circumstàncies és la principal feina de les institucions catalanes (Generalitat i ajuntaments).

Aconseguir suports internacionals: En aquest terreny la responsabilitat recau, fonamentalment, en el Consell per la República, per la seva llibertat de moviments i per la capacitat demostrada en els darrers mesos.

Quasi vint mesos després estem novament en condicions de tornar a prendre la iniciativa. La segona etapa ha començat. Com en la primera, tot dependrà més del que fem o deixem de fer nosaltres que del que faci l’adversari, i no tant perquè no tingui la força i les possibilitats de guanyar, sinó perquè té les mans lligades per moure’s en la direcció correcta.

EXIGENTS.cat: Alícia Casals, Ariadna Benet, Enric de Vilalta, Eudald Carbonell, Ferran Mascarell, Ignasi Faura, Jaume Marfany, Joan Carles Roca, Joan Contijoch, Joan Guarch, Jordi Manyà, Josep Ferrer, Josep Lluís Fernàndez, Josep Pinyol, Joan Puig, Josep Viana, Lluís de Carreras, Miquel Strubell, Mireia Juanola, Pere Oriol Costa, Pere Pugès, Ricard Domingo, Rosa Maria Quintana, Rosa Maria Dumenjó, Toni Morral, Víctor Cucurull i Virgili Delgado.