Bona part del debat social i polític dels darrers temps s’ha centrat en la qüestió de la immigració. I de manera més intensa allà on n’hi ha més, com és el cas de Catalunya. Es tracta d’un debat que es construeix a partir de l’experiència viscuda, de la informació –o desinformació– que se’n rep i dels prejudicis que se’n tenen. I és difícil de discernir què contribueix més a conformar la nostra opinió final. Per això cal rebre molt positivament qualsevol estudi que aporti dades al debat, tal com ho fa la darrera Enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.
L’experiència viscuda és inevitablement esbiaixada a causa de la limitació dels mons amb els quals ens relacionem: el veïnat, potser una escola, de tant en tant el CAP... Els biaixos que introdueix la informació rebuda encara són més grans. Les xarxes socials i els seus algorismes els afavoreixen, però també els mitjans de comunicació tradicionals amb les seves agendes ideològiques que expliquen –o silencien– allò que consideren que va a favor de l’opinió amb la qual se senten compromesos. Finalment, hi ha els prejudicis –que com diu la paraula, són judicis previs– que sumen als dos factors anteriors el pes de la nostra posició social –en risc o assegurada–, components emocionals –com la por a l’estranger o les inclinacions solidàries–, les expectatives personals –assolides, frustrades o en projecte– i, en definitiva, tota mena de percepcions subjectives.
És precisament en l’anàlisi dels nostres prejudicis –moralment positius o negatius– que l’enquesta del CEO esmentada és especialment útil. La major part de les preguntes demanen per la percepció que tenim de la realitat migratòria. La realitat objectiva és tot un altre assumpte que ha de ser descrita amb altres eines –no sense dificultats–, i que seria molt interessant de contrastar-la amb les percepcions. Per exemple, en el cas de si la immigració provoca una baixada dels salaris, si pren feina als autòctons, com impacta en els serveis públics, si l’aportació en impostos és superior o inferior als serveis que rep o si afecta la qualitat escolar. Prejudicis a part, sí o no?
A l’enquesta se li pot discutir que limiti la categoria d’immigrant als nascuts fora d’Espanya i en deixi fora als que són espanyols no nascuts a Catalunya. És una decisió rellevant. O bé que, entre més qüestions, ignori un dels elements més polèmics associats a les migracions, que és el relacionat amb la seguretat. Però és interessant en molts altres aspectes. Per exemple, que sigui un 16% dels mateixos nascuts a Catalunya els qui més considerin que es tracta malament o molt malament els immigrants –i no pas els nascuts a fora d’Espanya, un 12%–, podria mostrar l’impacte del moralisme woke en l’opinió general. O en general –i demostrant que a les percepcions no se’ls pot exigir coherència lògica–, sorprèn que si bé prop de la meitat de tots els enquestats –inclosos els nascuts fora de Catalunya!– pensen que el volum d’immigració és excessiu, no es té cap inconvenient a dir que alhora afavoreix el desenvolupament econòmic (56%) o que la vida cultural s’enriqueix (59%).
Les implicacions polítiques d’aquests prejudicis són interessants, per bé que no sabem si, al contrari, són les adhesions polítiques les que condicionen les percepcions. En moltes qüestions, posem per cas, és destacable la proximitat entre CUP i Comuns, desbordats de percepcions bonistes. I particularment, en aquest terreny m’ha interessat la importància que es dona a parlar català com a factor d’integració segons la simpatia als partits. Així, resulta que el 74% dels propers a Junts creuen que parlar català és important per a integrar-se, mentre només ho és pel 55% dels propers a ERC. Unes xifres que baixen estrepitosament pels que tenen simpatia pel PSC (28%) o pels Comuns (25%), que en això coincideixen amb els de Vox (25%). Entre la població en general, atenció, només el 44% creu que parlar català és un factor d’integració important. És aquí per on va l’enriquiment de la vida cultural?
L’enquesta mereix una atenció experta i detallada, que és d’esperar que faran els partits polítics, les organitzacions que treballen en el camp de la immigració, el món sanitari, l’escolar –al qual l’enquesta també hi és dedicat– o el laboral. Fonamentalment, per ajustar les percepcions a la realitat, sense autocensures condescendents, mentides piadoses ni excessos alarmistes. I tot per afavorir la difusió d’informació objectiva, encara que cogui, i per millorar les preses de decisió. Endolcir la realitat amb prejudicis amb un biaix moralment positiu ja sabem que produeix l’efecte contrari a l’esperat.
