Per què Musk es va encapritxar de Twitter

A Elon Musk no li faltaven raons per sentir-se insatisfet i pagar 44.000 milions de dòlars per comprar Twitter. L’empresari ha sigut pioner dels pagaments en línia, ha revolucionat la indústria automotriu i l'espacial, ha fet experiments amb ambicioses interfícies cervell-ordinador. Les seves gestes de tecnologia avançada l’han convertit en l’emprenedor més ric del món. Però ni aquests èxits ni la seva riquesa li donaven accés a la nova classe governant formada pels que tenen els poders que confereix el capital basat en el núvol. I Twitter ofereix a Musk una oportunitat de posar-hi remei.

Des de l’inici del capitalisme, el poder deriva de la possessió de béns de capital: màquines de vapor, convertidors de Bessemer, robots industrials... Actualment és el capital basat en el núvol, o capital-núvol, per abreujar, el que confereix als seus posseïdors accés a poders abans inimaginables.

Agafem el cas d'Amazon, amb la seva xarxa de programari, maquinari i magatzems de dades, i amb el dispositiu Alexa, una interfície directa amb la gent en la intimitat de casa seva. És un sistema basat en el núvol, amb capacitat per sondejar les nostres emocions més enllà d’on hagi pogut arribar qualsevol publicista del passat. Ens ofereix experiències personalitzades, que utilitzen els nostres biaixos per induir respostes, a les quals respon; després nosaltres tornem a respondre, i al fer-ho entrenem els algoritmes d'aprenentatge per reforç, que activen una altra onada de respostes.

A diferència del capital analògic o físic que coneixíem fins ara, que és un mitjà produït per a la fabricació de coses desitjades pels consumidors, el capital-núvol actua com un mitjà produït per a la modificació de la nostra ciberconducta segons els interessos dels seus propietaris. Un únic algoritme que s'executa en un únic laberint de granges de servidors, cables de fibra òptica i torres de telefonia mòbil fa una multiplicitat de miracles simultanis.

El primer miracle del capital-núvol és aconseguir que treballem de franc per renovar-lo i fer-lo més productiu, amb cada text, ressenya, foto o vídeo que creem i pengem a la xarxa mitjançant les seves interfícies. El capital-núvol ha convertit així centenars de milions de persones en serfs del núvol: productors no remunerats, que cultiven les parcel·les digitals dels senyors, creient, com els agricultors sota el feudalisme, que aquesta tasca (crear i compartir fotos i opinions) és part de la seva personalitat.

El segon miracle és la capacitat del capital-núvol per vendre'ns el que ens ensenya a desitjar. Per a un ull no entrenat, Amazon, Alibaba i els seus molts imitadors a tot el món poden semblar mercats monopòlics, però en realitat no són mercats, ni tan sols mercats digitals hipercapitalistes. Fins i tot allà on un mercat és dominat per una sola empresa o persona, la gent pot interactuar amb un grau raonable de llibertat. En canvi, quan algú entra en una plataforma com Amazon, l'algoritme l'aïlla dels altres compradors i només li dona la informació que els amos volen que tingui.

Els compradors no es poden comunicar, ni formar associacions, ni organitzar-se de cap manera per obligar el venedor a reduir el preu o millorar la qualitat. Els venedors també entren en una relació excloent amb l'algoritme, i han de pagar al propietari per completar cada transacció. Tot plegat ho intermedia no la desinteressada mà invisible del mercat sinó un algoritme invisible que treballa per a una sola persona, o per a una sola empresa, en el que és, en essència, un feu al núvol.

Potser Musk era l'únic tecnosenyor que observava impotent, des d'un cantó, la marxa triomfal d'aquest nou tecnofeudalisme. La seva empresa de cotxes Tesla utilitza hàbilment el núvol per convertir els seus cotxes en una xarxa digital que genera macrodades i vincula els conductors amb els sistemes de Musk. Alhora, SpaceX, inundant la perifèria del planeta amb satèl·lits de baixa altura, fa una aportació gens menor al desenvolupament del capital-núvol d'altres magnats.

I Musk? Per a frustració de l'enfant terrible del món empresarial, li faltava una via d'accés a les immenses recompenses que pot oferir el capital-núvol. Però ara Twitter pot ser aquesta porta que no tenia.

Immediatament després d'apoderar-se de l'empresa i proclamar-se "cap tuitaire", Musk va afirmar el seu compromís que Twitter segueixi sent una "àgora" en què no hi hagi res que no es pugui discutir. Va ser una tàctica intel·ligent, que va aconseguir desviar l'atenció pública cap a un debat global interminable respecte de si està bé que el món confiï el seu fòrum principal de missatges abreujats a un magnat amb antecedents de no tenir gaire respecte per la veritat en aquest mateix fòrum.

Els comentaristes liberals protesten contra la rehabilitació de Donald Trump. L’esquerra s’estremeix davant l’ascens d’una versió tecnologitzada de Rupert Murdoch. La gent decent de qualsevol ideologia deplora el maltractament als treballadors de Twitter. I Musk? Pel que sembla, no perd de vista l'objectiu: en un tuit molt revelador, va confessar la seva ambició de convertir Twitter en una "aplicació universal".

Segons la meva definició, una "aplicació universal" és una via d'accés al capital-núvol que permet al seu propietari modificar la conducta dels consumidors, extreure feina gratuïta dels usuaris convertits en serfs del núvol i (sobretot) cobrar als venedors una mena de lloguer del núvol a canvi de vendre les seves mercaderies. Fins ara Musk no tenia res que es pogués convertir en "aplicació universal", ni cap manera de crear-ne una de zero.

Perquè mentre estava atrafegat buscant la manera de promocionar automòbils elèctrics de producció en massa i lucrar-se amb la conquesta de l'espai exterior, Amazon, Google, Alibaba, Facebook i WeChat (de Tencent) s'asseguraven el domini de les plataformes i interfícies amb potencial de convertir-se en "aplicació universal". (I d'aquestes interfícies només n'hi havia una en venda.)

El desafiament per a Musk ara és millorar el capital-núvol de Twitter i connectar-lo amb la xarxa de macrodades de les seves altres empreses, sense deixar d'enriquir-la amb la informació reunida pels cotxes Tesla que solquen la Terra i els incomptables satèl·lits que solquen el cel. Suposant que pugui calmar els nervis dels treballadors que encara segueixen a Twitter, la pròxima tasca de Musk serà netejar la xarxa de bots i trols perquè el Nou Twitter sàpiga (i tingui) les identitats dels seus usuaris.

En una carta als anunciants, Musk va assenyalar encertadament que publicitat no pertinent és spam i que publicitat pertinent és contingut. En temps tecnofeudals, el que vol dir és que els missatges que no poden modificar conductes són spam, mentre que els que influeixen en el que pensa i fa la gent són l'únic contingut que compta: poder real.

Com a feu privat, Twitter mai podrà ser l'àgora del món. Però és que en cap moment es va tractar d’això. L'únic que comptava era que assegurés al seu nou amo un lloc a la nova classe tecnofeudal governant.

Copyright Project Syndicate