Per defensar la democràcia, investiguin Trump

Segons el títol 52, secció 20511 del Codi dels Estats Units –un compendi general de normes d’abast federal–, aquell que, “de manera conscient i intencionada, privi, per mitjà del frau o per altres vies, els residents d’un estat d’un procés electoral just i imparcial” per a l’elecció d’un càrrec públic federal pot haver de fer front a penes de fins a cinc anys de presó.

Tot sembla indicar que Donald Trump ha infringit aquesta llei. En un enregistrament, se’l sent ensabonant i amenaçant alternativament el secretari d’Estat –responsable de la supervisió dels processos electorals– de Geòrgia, Brad Raffensperger, perquè li “trobi 11.780 vots”, els necessaris per assegurar-li la victòria en un estat que va perdre. Trump també podria haver vulnerat la legislació federal contra la conspiració i la legislació electoral de l’estat de Geòrgia. “Potser és el delicte polític més greu que he vist mai”, m’ha assegurat Michael Bromwich, ex inspector general del departament de Justícia dels Estats Units. “I, tot i això, és molt probable que no n’hagi de retre comptes”.

Arribats a aquest punt, exigir responsabilitats pot sonar com donar-se cops de cap contra una paret. Tanmateix, si no es fa, és possible que la nostra democràcia ranquejant no aguanti gaire més. Ja és freqüent que els republicans qualifiquin les victòries dels demòcrates d’il·legítimes. La seva justificació per iniciar el procediment de destitució parlamentària de Bill Clinton va ser feble al seu moment i sembla encara més ridícula veient la seva defensa de Trump. La carrera política de Trump es va basar en la mentida racista que Barack Obama era estranger i no complia els requisits per ser president.

Ara, Trump i els republicans que li segueixen la veta han establert un precedent: han pressionat càrrecs públics perquè desoïssin la voluntat dels seus votants i, per si això no funcionava, també els seus aliats del Congrés per tal que no aprovessin els resultats.

Aquesta vegada, però, no està funcionant per diversos motius. La victòria de Joe Biden al Col·legi Electoral no va ser ajustada, els càrrecs públics estatals republicans com Raffensperger han actuat amb honradesa i els demòcrates controlen la Cambra de Representants i, al Senat, alguns republicans continuen compromesos amb els principis democràtics més elementals.

Això no obstant, no sembla que cap d’aquestes circumstàncies sigui immutable. Els republicans amb un mínim de dignitat corren un greu perill d’extinció. Cal esperar que els trumpistes armin candidatures pròpies a les primàries i els substitueixin per cínics, llunàtics i fanàtics.

No fa gaire que hi ha una veritable democràcia als Estats Units; es podria dir que d’ençà de l’època dels drets civils. Si no se sotmet el Partit Republicà de Trump a un cert control, podríem assistir fàcilment a retrocessos que ens convertirien en el que els politòlegs anomenen un autoritarisme competitiu, un règim en què hi segueix havent eleccions, però el sistema està distorsionat per donar cobertura als autòcrates.

N’hi ha que intenten posar límits als comportaments il·lícits de Trump. Dos congressistes demòcrates de la Cambra de Representants, Ted Lieu i Kathleen Rice, van demanar a Christopher Wray, director de l’FBI, que obrís una investigació penal. A Atlanta, el fiscal del districte del comtat de Fulton s’ha mostrat obert a portar els fets davant la justícia, afirmant: “Tothom que, segons la legislació de Geòrgia, cometi un delicte en la meva jurisdicció haurà de respondre pels seus actes”.

Malgrat tot, a la Cambra de Representants hi ha poques ganes de tornar a obrir un procediment de destitució contra Trump, per bé que s’ho mereixi de tota evidència (“No mirem enrere, mirem endavant”, va dir dilluns Hakeem Jeffries, portaveu del grup demòcrata a la Cambra de Representants). Segons sembla, Joe Biden no vol que el seu o la seva fiscal general investigui Trump, encara que també ha assegurat que tampoc ho impediria. A més, els experts assenyalen diversos motius pels quals els fiscals federals podrien optar per no acusar Trump.

El primer és el que podríem anomenar l’avantatge del psicòpata: els fiscals haurien de demostrar que Trump sabia que el que feia està malament. “No es tracta del típic defraudador o el típic delinqüent, ni tan sols del típic polític corrupte”, comenta Bromwich. “Sembla creure’s moltes de les mentides que diu”.

D’altra banda, hi ha la dificultat política de jutjar un expresident. “Em fa l’efecte que, amb les setmanes i mesos que un fiscal triga a preparar un cas com aquest, al final dirien: «Ja no és al càrrec, no ha passat res, no gastem recursos en això»”, m’ha comentat l’advocat republicà especialitzat en dret electoral Benjamin Ginsberg. “La qual cosa no treu ferro al caràcter certament immoral de la trucada”, afegeix.

Una per una, la majoria d’excuses per no investigar o dur Trump a judici tenen almenys un cert sentit. Iniciar un procés de destitució parlamentària menys de tres setmanes abans de la presa de possessió de Biden pot semblar inútil. Fins i tot podria alimentar els relats ficticis de la dreta i crear la impressió que els demòcrates pensen que, en cas contrari, Trump podria continuar ocupant la presidència. Tant el govern de Biden com els congressistes demòcrates estaran plenament ocupats amb la devastació de la salut pública i l’economia que Trump deixa en herència. A més, deixant de banda les dificultats jurídiques que pugui implicat, l’acusació de Trump per part de la Fiscalia federal faria que continués acaparant tòxicament l’atenció del país.

Ara bé, si els republicans no reben cap càstig per haver fet trampes, en tornaran a fer. L’estructura del nostre sistema polític –l’enorme tracte de favor als estats petits i als votants de zones rurals– obliga els demòcrates a obtenir majories àmplies per arribar al poder a nivell nacional. Per aquest motiu, no es poden permetre d’ignorar els desitjos de l’electorat. El cas dels republicans és diferent, motiu pel qual no tenen miraments a l’hora de maquinar en contra de la majoria.

Durant el procediment de destitució parlamentària obert contra Trump, els republicans que es negaven a defensar el comportament del president però no volien fer-l'hi pagar esgrimien que, si els nord-americans en desaprovaven la conducta, podien fer-lo fora votant-hi en contra en unes eleccions. Precisament això han fet, però ara el partit de Trump es nega a acceptar-ho. És una prova que no es pot esperar que les eleccions serveixin per castigar els intents de subvertir eleccions. Això només ho pot fer la llei, encara que resulti incòmode.

Traducció: Ignasi Vancells Mora

Copyright The New York Times