La penúltima columna sobre assetjament sexual

L'actriu Elisa Mouliaá surt dels jutjats després de declarar contra Íñigo Errejón
22/01/2025
Empar Moliner és escriptora
2 min
21
Regala aquest article

A Tv3 ens mostren l’interrogatori (no és el judici, és l’interrogatori per saber si “hi ha cas”) del jutge a Elisa Mouliáa per la denuncia d’agressió sexual a Iñigo Errejón. Son preguntes barroeres com ara: “¿Le bajó las bragas?”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A la noticia ens diuen que “hi ha dones que, veient aquesta revictimització, s’ho pensaran, això de denunciar”. Però no ens mostren l’interrogatori a ell, que és igual de barroer. “¿Se sacó el pene?”, li pregunta el jutge. S’ha filtrat, no ho haguéssim hagut de veure. Però si només ens en mostren una part, és tendenciós.

Parlar de “revictimitzar” és no qüestionar que sigui víctima. Entenc el “jo sí que et crec, germana”, que ve del menyspreu a dones violades o abusades que mai van poder demostrar el mal que els havien fet. Però no entenc el “Si dubtes de mi ets masclista”, que impedeix qualsevol qüestionament. La dona de qui parlem no el va denunciar el dia dels “fets”. Va fer-ho (i ho va publicar amb un tuit) quan veia un programa de televisió on explicaven que la periodista Cristina Fallaràs penjava “denúncies” anònimes sobre setge sexual al seu mur de Facebook. És un mètode que no aprovaríem en casos com el d’un atac amb ganivet o un abús infantil, oi? La denunciant s’ha contradit en aquestes diligències prèvies. Per exemple, ha dit que ell va tancar l’habitació amb baldó (però, de baldó, es veu que no n’hi havia).

Pel que sembla, avui, una adulta pot beure copes i sota els seus efectes iniciar (o no aturar) una relació (per les raons que sigui) que, l’endemà, o una dècada més tard, podrà rebobinar i refer els fets tirant del VAR del feminisme (un feminisme, sovint, que s’assembla massa, pel meu gust, a la “Sección Femenina” de Pilar Primo de Rivera). Algunes dones critiquen la “romantització” de les relacions, i son les que sovint denuncien relacions simplement poc romàntiques. Vull anar pel mon triant i equivocant-me, sent mestressa dels meus errors i encerts, i no deixant passar ni una, ni una agressió. Però visc en un mon on falta poc perquè el coit, en sí, sigui considerat masclista.

stats