Com pensen generar sòl per fer pisos els ajuntaments?

Per quin motiu un alcalde que sap que només té un mandat de quatre anys s’hauria d’embolicar a dibuixar la transformació de la seva ciutat? Per què arriscar-se a proposar un nou barri al límit de la ciutat o el traçat d’un nou autobús ràpid? Per què fer imaginar a la gent que un vell pàrquing o un recinte fabril podrien convertir-se en cases i noves botigues? 

Jo no he estat conscient de l’impacte que poden tenir els dibuixos de ciutats en la vida col·lectiva fins que m’ho han dit des de fora de la professió. En general, la gent que dibuixa bé, comunica millor. Em semblen una meravella els dibuixos de Fernando León de Aranoa quan il·lustra els seus guions, tan sensibles com la seva mirada. Però una cosa és dibuixar ficcions i l’altra és traçar línies que acabaran tenint tota mena d’impactes. Els dibuixos concreten decisions que seguiran futures generacions: quina amplada tindran els carrers, quin sol arribarà a les finestres, quin carrer serà més important que els altres i tindrà autobús, com ha de ser de gros un parc i com connecta la ciutat existent amb la nova. I això perdura al llarg dels segles.

Hi ha uns dibuixos fantàstics de la Vila Olímpica de Barcelona, dels anys noranta, a vol d’ocell, que van persuadir un equip molt divers de polítics i tècnics, així com de promotors i futurs propietaris, que tot allò valia la pena. És un dibuix en blanc i negre des d’un punt de vista que mai no tindrem (caldria enfilar-se a un globus) però que recorre els quatre primers carrers des del mar, les platges, el Port Vell i Montjuïc. A mesura que s’allunya la perspectiva, es dilueixen algunes línies i només s’intueixen els edificis alts, els campanars de les esglésies i les xemeneies i construccions industrials. Avui, caminar per l’avinguda Icària és endinsar-se en aquell dibuix de Martorell Bohigas Mackay, que ha acabat construint-se de manera bastant fidel.

És important dibuixar-ho tot, perquè amb els projectes es poden rectificar coses, definir-les millor. I també és important situar els dibuixos en el seu context. Per exemple, no es descarbonitzarà Catalunya fins que no es dibuixin les grans estacions intermodals que han de permetre fer circular les mercaderies pel tren, en lloc de per les autopistes: de moment hi ha estudis per a terminals a Vilamalla (Empordà), el Penedès, les Terres de l’Ebre i Lleida. Són dibuixos de futur importants, perquè fins que no els interioritzi tothom serà difícil fer creure a les empreses que tan bon lloc serà Tàrrega com Martorell per localitzar una activitat industrial. 

Un dibuix especialment útil per a un programa municipal és aquell que territorialitza les inversions: un plànol amb les actuacions que es pagaran amb diners públics al llarg del mandat (les inversions). Això permet a la ciutadania entendre quines són les prioritats més enllà del que passi davant de la pròpia vorera. Des del 2008, els ajuntaments han tendit a prioritzar la reforma de carrers en lloc de fer-ne de nous; de vegades, deixant d’invertir en nous barris per reformar vells carrers. Ho va fer Xavier Trias quan va reformar la Diagonal, el passeig de Gràcia o el de Sant Joan, i ho va fer Ada Colau quan va refer el carrer Consell de Cent. Mentrestant, als voltants de la Sagrera, el 22@ o la Marina del Prat Vermell hi ha grans trossos de ciutat que no avancen al ritme que tocaria per manca d’inversions, o per la incapacitat d’alguns propietaris de fer front als costos de les transformacions. Hi ha mecanismes per desbloquejar aquestes situacions fent que l’administració avanci els diners a canvi d’obtenir els pisos resultants al final del procés.

És contraintuïtiu, i és complex d’explicar als electors, però urbanitzar (construir carrers) en àmbits de transformació on hi ha sòl públic té un impacte directe sobre les polítiques d’habitatge. I si ara cal fer front a l’emergència habitacional, aquest és un altre dibuix que valdria la pena fer: on són les parcel·les que hauran d’acollir els nous habitatges i quines obres cal fer abans que es puguin edificar?  

Ha passat un any i mig des de les darreres eleccions municipals, la qual cosa indica que aviat serem a mig mandat. Seria un bon moment per demanar als ajuntaments que dibuixin com proposen rehabilitar les viles velles, reconvertir fàbriques abandonades o generar sòl.