Pensaments i accions d’un visionari
BarcelonaEn arribar, totes les fileres capdavanteres romanen nues a l’espera que les nostres “atrocitats”, tal com les anomenava en Raimon, ocupin les seves cadires. A l’auditori de la Fundació RBA, Milagros Pérez Oliva i Josep Ramoneda han estat reunits per conversar al voltant del llibre Pasqual Maragall, pensament i acció (RBA-La Magrana). El president de la Generalitat i alcalde Maragall és a la primera filera, com toca, al costat d’un altre president, Ricardo Rodrigo. “Aquell que es dedica a la cosa pública no està destinat a conservar les amistats”. Josep Maria Vallès, introductor de l’acte, evoca una frase de Ciceró. No ha sigut el cas de Maragall, una figura controvertida i genial.
“Felicito Josep Maria Vallès i Borja de Riquer per haver ideat un llibre que ben bé es podria anomenar Maragall pour lui-même ”, diu Ramoneda. Política, intel·lectual, identitària i tràgica, les quatre raons que envolten la figura del polític. “Sense un sentit tràgic de la vida és impossible afrontar la realitat”, afegeix. La resta és pura ficció. Una capacitat de Maragall són les lliçons estratègiques que va donar, per exemple, aconseguint uns Jocs Olímpics quan el poder central no s’ho acabava de creure. Estratègia, anticipació, les habilitats de Maragall per advertir les conseqüències eren úniques.
Ramoneda passa la paraula a Oliva i no me’n puc estar d’evocar el Josep dels setanta, íntim amic del meu pare i membre de la boja redacció de Por Favor, on el whisky anava i venia com les anades i vingudes dels membres de la revista als jutjats franquistes. “M’he sentit emocionalment molt identificada amb aquest llibre... S’ha de recuperar el relat de Maragall”, demana Oliva. Sense un líder que tingui grans projectes no es va enlloc, seria l’eslògan. Per a Oliva, el projecte que tenia Maragall era visionari.
Alcalde Maragall. President Maragall. El segon projecte de Maragall només va durar tres anys. El relat de Maragall sobre la Generalitat va arribar tard. La primera oportunitat va ser l’any 1999, però es va guanyar finalment l’any 2003. “Les segones oportunitats no són mai tan favorables”, repeteix Oliva. Ho diu des del punt de vista de l’anticipació sobre l’adversari. “Ho deixem aquí?”, pregunta Ramoneda sorneguer. És broma. Falta parlar de la transformació de la ciutat, de les polítiques de distribució entre barris, fonamentals per fer una gran Barcelona. “La nostra generació farà la ciutat metropolitana”. Ramoneda recorda una frase de l’homenatjat sobre un projecte que encara s’ha d’edificar. “Una de les més grans injustícies és la distorsió que s’ha fet de la seva persona”. Oliva ho diu mirant a Carme Forcadell. “Sense l’actiu que va deixar Maragall, Catalunya no podria afrontar el reptes actuals”.
La distància -fa 10 anys que Maragall va abandonar la política- facilita mirar l’horitzó amb els ulls d’en Pasqual. Aquests homes i dones que ocupen les primeres fileres no ho posaran gens fàcil.
