El pensament popular i els sistemes de Filosofia (1938)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe Serra Húnter (Manresa, 1878 - Mèxic, 1943) a 'Revista de Catalunya' (15-VI-1938). Divulgació filosòfica reeixida en una Catalunya en guerra i en revolució. Filosofia per esperonar els ànims de la gent en temps de desconcert i angoixes. Aquest filòsof i polític apel·lava a valors ètics per confiar en el futur. La Càtedra Ferrater Mora (UG) farà un simposi sobre Húnter a Manresa (15-16 de juny, C.C. el Casino).
Filosofia, bella paraula, cosa difícil; per a alguns afer d'esperits privilegiats, per a altres lleure de la intel·ligència, i per a tots inquietud, admiració, estranyesa. Hom l'ha volguda simbolitzar en l'arbre de la ciència del bé i del mal, com si fos l'activitat perillosa d'una raó que vol explicar allò que en si és misteriós o enigmàtic. Però la Filosofia porta en les seves entranyes el bé per excel·lència, el bé de l'enteniment que és la veritat, principi del bé moral i de la justícia. Per altra part la raó defineix l'home, i l'ús adequat i autèntic de la raó és la filosofia. La filosofia, doncs, és una cosa humana. I perquè és aspiració humana és més que humana; és una ascensió vers les regions on conviuen la poesia i la ciència, dues polaritzacions de la superestructura espiritual de l'home. Una fugida cap a l'Infinit, com deia Plató. [...] Sovint esvera els profans el nom de filosofia. I malgrat tot, sota un altre nom no hi ha ningú que no tingui la seva filosofia, i ningú que no ajusti la seva conducta a principis teòrics o racionals, els quals són en llur forma definitiva, en llur abast explicatiu, principis d'ordre filosòfic. Reconeguem, però, com un fet aquella animadversió contra la filosofia. Lògica no ho és, però sí justificable aquesta posició ideològica. [...] Quan tantes vexacions s'han fet a la massa, als desvalguts, als dissortats, seria injust que els homes de ciència, que no estan nets del pecat de la vanitat i de l'egoisme, s'entestessin a continuar una obra dissolvent com és de fomentar l'esperit de classe. Ningú menys assenyalat que l'intel·lectual, sociòleg o filòsof, per a aquella tasca destructora. Ells, que tenen per missió de fer de les obres humanes el material de llurs investigacions, i ells també que cada dia troben noves dificultats a llurs recerques, ells saben més que ningú com és d'extensa i intricada l'esfera de les nostres ignoràncies. […] Dues concepcions doctrinals estan en lluita. La veritat, però, no en dubteu pas, està al costat dels qui lluiten pels valors permanents de la Història: la cultura, la pau, la llibertat, el progrés. Aquests quatre valors equivalen a quatre definicions de l'home. Els pobles o individus que neguin o mistifiquin aquells valors responen a una civilització que guarda encara les seves adherències amb la barbàrie. Avui, en voler-la ressuscitar, fan un greuge a les generacions actuals i venidores. I això ho condemna la filosofia, tant la filosofia sistemàtica que transmet la veritat, com la filosofia popular que la crea. D'aquesta crisi, la Humanitat en sortirà enfortida si aconseguim de fer triomfar, per damunt de tot, el sentit espiritual de la vida, que en això consisteix la finalitat de totes les filosofies.
