Víctor Hugo a L’últim dia d’un condemnat (1828), un al·legat únic contra la pena de mort, diu en boca del presoner sentenciat a la guillotina "Si almenys sabés com va i de quina manera s’hi mor! Però és horrorós, no ho sé". La veu d’aquest home aterrit s’acobla amb la de Kenneth Smith, el reclús d’Alabama executat la setmana passada amb un nou mètode experimental, l’asfixia per inhalació de nitrogen. Dies abans que li apliquessin la pena capital va declarar "Estic espantat, sento pànic". Smith, que havia passat trenta-sis anys al corredor de la mort, estava angoixat davant la segona visita a la sala d’execució. El 2022 havia sobreviscut a un primer intent amb injecció letal. Esperant la mort, lligat de mans i peus, va viure quatre hores de patiment macabre.
Aquesta vegada el combustible que ha encès el foc de la pena de mort als Estats Units ha estat la introducció d’aquest nou mètode d’execució, pretesament "més humà" que el combinat de fàrmacs letals. El fiscal general d’Alabama, Steve Marshall, un cop finalitzat el procés va dir que s’havia comprovat "la seva humanitat". Fer trampa amb les paraules no canvia els fets. Qualsevol mètode d’execució és inhumà, perquè la condemna, per naturalesa, ja és inhumana. Cap crim justifica un altre crim.
L’execució als EUA ha coincidit amb la condemna a la forca del japonès que va incendiar un edifici a Kyoto on van morir 36 persones. Aquests dos països, membres del G-7, no en tenen prou amb el poder econòmic que s’arroguen també el poder de disposar de la vida dels altres. Però les flames de la pena de mort segons Amnistia Internacional s’estenen, i per aquest ordre, cap a la Xina, l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Egipte, i va deixar almenys 883 víctimes el 2022. La Xina continua liderant les execucions, que creixen a l’Iran i l’Aràbia Saudita. En aquest darrer país és on fem rodar la pilota a preu d’or, en un espectacle que blanqueja els caps que hi roden.
La pena de mort és immoral, injusta i inútil. La vida humana és un dret inalienable que el cos legal de tot estat ha de protegir. Matar a sang freda, amb la llei a la mà, és confondre la justícia amb la venjança. A més, és sabut que aquesta mesura és poc dissuasiva contra el crim. Abolir la pena capital és un deure de la humanitat, perquè no només lesiona la vida dels condemnats a mort, sinó que també danya profundament la dignitat dels qui la justifiquen i la practiquen.
El condemnat a mort de la novel·la de Victor Hugo no es pot treure del cap la idea de com el faran morir en aquella màquina monstruosa amb nom de metge: "Diuen que no és res, que no es pateix, que és una fi dolça, que la mort d'aquesta manera és ben simplificada. [...] N'estan segurs, que no es pateix? Qui els ho ha dit? S'ha sentit mai a dir que un cap tallat s'hagi alçat sagnant sobre el paner, i que hagi dit al poble: això no fa mal?". Els testimonis de l’execució amb nitrogen de Smith diuen que va estar diversos minuts amb sotracs i tremolors violents abans de morir. La barbàrie sempre fa mal.
