Ahir era a la muntanya, perdut pel Moianès, i al sortir al matí, al costat del cotxe, m'hi vaig trobar una pell de serp. En aquesta zona només hi ha colobres i escurçons. És fàcil distingir-les. La pell era de colobra. Són inofensives. L'assumpte era la mida. La vaig agafar amb precaució perquè no es trenqués, perquè estava molt seca, i la vaig mesurar. Un metre quaranta. No està malament.
El cas és que més tard vaig pensar en la serp. On devia parar? I si s'havia ficat a la casa? Era pels voltants? Si hi ha serp, no hi ha ratolins. Així que, pel que fa a mi, mentre no entri dins, benvinguda. Me la vaig imaginar amb la seva nova pell, flamant, encara fins i tot tendra i sensible. Li caldran uns dies per endurir-se del tot.
I llavors vaig pensar que nosaltres, els éssers humans, tenim una gran dificultat per desprendre'ns de la pell actual que ja no ens serveix, en el sentit figurat de la paraula, i per enfundar-nos en una pell nova, renovada, que ens faci més fàcil, suportable i animós prosseguir en aquest pas breu pel món anomenat vida.
Canviar de pell significa tenir la capacitat d'oblidar. Oblidar tot allò que ja no ens aporta res, encara que ens aportés en el seu moment. Oblidar aquelles amistats o aquelles relacions, amoroses o no amoroses, que tan vitals van ser en llavors, però que, avui, ja no són possibles, sigui quin sigui el motiu.
Mudar de pell significa una cosa molt profunda: evolucionar. Cada set anys, aproximadament, les persones fem un canvi substancial. Experimentem una evolució. Les relacions de parella han d'evolucionar al ritme que evolucionen les persones. Això és important. La pell de la teva serp estimada serà una altra d'aquí set anys. I la teva pròpia. Això no vol dir que no sigui el mateix ésser. Però sí que necessita deixar enrere coses i vestir-se amb altres robes per afrontar nous reptes, noves experiències i el que, biològicament, va arribant irremeiablement.
Molts assumeixen els canvis, quin remei!, però són molts menys els que ho fan deixant enrere la pell anterior. I molts viuen amb dues pells. L'anterior, resseca i inútil, i la nova, que no acaba d'exercir la seva funció perquè la vella no s'ha apartat del camí.
Oblidar no és fàcil. Perquè suposa acceptació i perdó, dels quals ja he parlat en anteriors columnes aquest estiu. Quan experimenteu aquest dolor pel temps passat, penseu en la serp i abandoneu la pell que ni serveix avui ni servirà demà.
