'La pell de brau', de Salvador Espriu (1968)
Crítica de Josep Faulí (Barcelona, 1932-2006) a Els Llibres de la Lletra d'Or (1968). Avui fa cent anys del naixement del poeta que obria llums en la negra nit del franquisme.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa poesia de Salvador Espriu, com a extensa meditació sobre la mort, s'obre, amb La pell de brau , a un registre civil intens i el poeta de minories selectes es col·loca en la via d'una possible i abastable popularitat.
El poeta, en lloc de recloure's a la seva Sinera poètica, la mitificació del real Arenys de Mar, se'n va pels camins de la pell de brau: "El brau, en l'arena de Sepharad" és el primer vers del llibre, el qual, dins d'una notable varietat formal, segueix una línia contínua de poema a poema, on domina una intenció moral i cívica a la vegada, amb al·lusions a la "negra nit", però amb una visió de futur optimista i esperançada.
Els poemes VI, XII, XIV i XLVI, de forma abreujada, sintetitzen el sentit del llibre: el pecat original fou un guerra entre germans (VI), que s'ha traduït en una vida de mentides i sense horitzons (XII); la solució cal buscar-la en la justícia, l'honestedat i el treball (XIV), però no en una altra guerra (XLVI).
És un llibre bàsic a la poesia de la postguerra, on els camins poètics assajats i reeixits de Cementiri de Sinera a Final de laberint , serveixen una problemàtica més extensa i, sobretot, més suggestiva. La mort, meditada en abstracte abans, es fa ara real i particularitzada: és la mort que el poeta va conèixer des d'una auditoria durant la guerra: "De la guerra sense victòria entre germans".
La poesia es fa programa cívico-moral, i assoleix, sempre, una altíssima qualitat poètica: "Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no lliures".
I l'alliçonament moral continua, sense defallences: "De vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol".
Al món literari d'Espriu, el poble jueu hi té un gran paper. A La pell de brau aquesta constant és un motiu literari important, una forma poètica de provocar un corrent ibèric de germanor i col·laboració amb la finalitat que expressen versos que són com una oració: "Que Sepharad visqui eternament / en l'ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat".