Pel Corredor Mediterrani, contra el català

Aquest dilluns, el ministre Ábalos piulava molt content a les xarxes perquè havien inaugurat un tram de “Corredor Mediterrani” que connecta Elx i Oriola amb Madrid, via AVE. Per molt que hi insisteixin, un Corredor Mediterrani que passa per Madrid és una idea estrambòtica, que faria riure si no costés un dineral públic i si no ens condemnés a un altre endarreriment (en aquest cas, de mobilitat i logística) causat per una pura fixació nacionalista: a l'estat espanyol, qualsevol infraestructura important ha de passar sí o sí per Madrid; en cas contrari, es converteix en un artefacte contra la unitat d'Espanya. De l'Espanya radial, s'entén, amb el quilòmetre zero ben clavat a la Puerta del Sol: Espanya dins d'Espanya, com feliçment va definir Madrid la pensadora local Isabel Díaz Ayuso. La realitat és que l'AVE, tristament, en comptes d'un símbol de progrés (els trens solen ser-ho), ha esdevingut un emblema de la corrupció de les diferents administracions espanyoles, una corrupció massiva i sostinguda al llarg del temps. Totes les notícies sobre l'AVE es resumeixen en la visita del secretari de Transports del primer govern de Barack Obama, Ray LaHood, a Espanya. Corria l'any 2009 i qui ocupava aleshores el càrrec d'Ábalos, el també socialista José Pepiño Blanco, li va mostrar la xarxa d'AVE, i el nord-americà va fer un comentari ple de sorna: “Vostès són rics, nosaltres això no ens ho podem permetre”. Blanco va comentar després: “Crec que ha quedat impressionat”. Segurament sí, però no per la qualitat de les estructures ferroviàries espanyoles, sinó pel fet de veure uns governants orgullosos de mostrar als visitants les cotes de corrupció assolides al seu país.

Canviant de tema (però no gaire, en el fons), també al País Valencià, i a les Balears, vam tenir diumenge al vespre una ració de supremacisme lingüístic a càrrec de TVE, una televisió que també està pagada amb els impostos dels contribuents que parlen català. En un debat de candidats, aquells que van optar per expressar-se en català van ser doblats al castellà (no subtitulats, doblats) “para que nos entiendan todos”, segons insistia el moderador. També van ser doblats per als espectadors del País Valencià i les Balears, on es parla el català. Aquest comportament de TVE és una forma d'analfabetisme militant i agressiu (i institucionalitzat), i una negació radical de la diversitat lingüística i cultural de l'estat espanyol. És la mateixa actitud de Ciutadans, que tornen a fer campanya contra la cultura feta en llengua catalana (el motiu pel qual va néixer aquest partit, al cap i a la fi), o del diari El Mundo, que es fa creus que el contracte de Messi inclogués l'extravagant idea que el jugador aprengués el català. La idea de fons és la mateixa en tots els casos: voler expressar-se en català, o fomentar-ne l'ús, és una caparrudesa, un caprici i una forma de tancament, exclusió i mala educació; el que és correcte, normal i assenyat és parlar en castellà. D'aquests burros, el nacionalisme espanyol no en baixarà mai.