Pel cinquantenari de l'OCB
El tema no és per tirar coets, però és important. L'Obra Cultural Balear -OCB, per als amics, coneguts i saludats- acaba de celebrar els cinquanta anys d'existència i aquesta efemèride requereix, raonablement, un reportatge que deixi constància de la molta i bona feina feta fins ara per aquesta entitat, sempre alerta i a favor de la cultura i la llengua que es fan i es desfan a les Illes Balears. Problema: no hi ha diners per realitzar aquest documental just i necessari. El pressupost és d'una modèstia espartana, tractant-se d'una producció audiovisual: quinze mil euros de l'ala. Però l'OCB ja té tot el seu saldo compromès en una colla d'accions igualment justes i necessàries (ara més que mai), i les institucions baleàriques no estan gens disposades a afluixar la mosca pública: prefereixen dedicar-la a finançar les excursions d'alguns consellers (el de Cultura i el d'Agricultura, valgui la redundància) a Cabrera, convenientment regades amb Moët & Chandon. Total: l'OCB ha decidit recórrer al micromecenatge, que la crisi ha posat tan de moda, per poder fer realitat aquest projecte.
Per a qui no n'estigui al cas, l'OCB és l'equivalent més o menys exacte del que representa Òmnium Cultural a Catalunya o Acció Cultural del País Valencià al País Ídem. És a dir, entitats civils que tots voldríem (amb tot el respecte) que desapareguessin tan aviat com fos possible: voldria dir que hauríem arribat a un grau de normalitat, tant des de la cultura com des de la política, que les faria innecessàries. Ara bé, mentre aquest grau de normalitat no s'assoleix, aquestes institucions privades no tan sols no són sobreres, sinó que es fan imprescindibles. Al lector català no li hem d'explicar el nervi social que encarna Òmnium, i al valencià tampoc no li hem de descobrir a hores d'ara quin és el paper d'ACPV dins la societat valenciana. En canvi, potser sí que val la pena fer memòria als lectors en general que l'OCB va ser fundada l'any 1962 per personatges de l'envergadura de Francesc de Borja Moll, Guillem Colom, Miquel Forteza i Bernat Vidal, dins un etcètera no gaire llarg, com una eina de resistència davant dels embats del règim franquista contra la llengua i la cultura de les Balears, i que cinquanta anys més tard -per desgràcia, gosaríem insistir-, sota el mandat del president José Ramón Bauzá, conserva exactament tant de sentit com el dia que va ser constituïda. N'és una prova la manifestació a Palma del 25 de març, que va congregar més de cinquanta mil mallorquins de tots els colors, idiomes i procedències reclamant la dignitat de l'idioma que els uneix, i que l'actual govern té l'obsessió de carregar-se.
Volem, doncs, veure aviat aquest documental sobre els 50 anys d'història de l'OCB. Qui també en tingui ganes, pot visitar la campanya de l'entitat a Verkami (L'Obra de Tots: www.verkami.com/projects/3953 ) i fer-hi el donatiu que consideri més oportú. Hem conegut temps pitjors en què els nostres antecessors no van renunciar a segons què; no ho facem ara.