A cap líder polític o social de l'independentisme català o basc o de Podem el pot sorprendre que l'espiïn. Però una cosa és això i una altra que el New Yorker presenti proves que s'ha instal·lat un sofisticat material informàtic d'espionatge israelià, al qual només poden accedir els estats, en més de 60 telèfons. Una cosa és que sospitis que escolten les teves converses i una altra que apareguin proves que ho demostren i que el govern acabi reconeixent que el Centre Nacional d'Intel·ligència segurament és darrere d'un espionatge sens dubte il·legal.
La imatge de la democràcia espanyola està sent destruïda per un Estat profund capaç de conspirar i actuar contra els que considera rojos separatistes, capaç d'actuar contra ministres del govern espanyol (compte, no només contra els de Podem) al mateix temps que té en Margarita Robles la seva màxima representant al mateix consell de ministres.
Robles, exportaveu de Pedro Sánchez al Congrés, va ser nomenada ministra pel president per ocupar-se dels assumptes militars i dels serveis secrets. Dilluns passat va dir: “No sé què és això de l'espionatge”. Dilluns, Robles no ho sabia. Dimecres, en canvi, sembla que sí que ho sabia. A la sessió de control al govern al Congrés, i a preguntes de la diputada de la CUP Mireia Vehí a propòsit de si el CNI havia espiat dirigents polítics, Robles va respondre: “Què ha de fer un estat o un govern quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència, quan algú talla les vies públiques?" Vaja. Robles reconeixia que efectivament va passar, ho legitimava, i confonia, a més, l'Estat amb el govern. Això no pot ser innocent venint de la jutge més brillant de la seva promoció. ¿Espiava l'Estat o espiava el govern? La ministra de Justícia, Pilar Llop, també una jurista brillant, aplaudia. Esperem que només fos un acte reflex de cortesia.
El País va publicar dilluns que el CNI va fer servir Pegasus per espiar dirigents polítics però que l'espionatge es va dur a terme amb autorització judicial i que no es va espiar tanta gent com diu el New Yorker. Qui va poder donar aquesta informació a El País? Doncs una de tres: o la Moncloa, o Defensa o el mateix CNI. Va filtrar el govern o va filtrar l'Estat?
Dimarts el digital de Pedro J. va publicar que el Tribunal Suprem no havia autoritzat cap espionatge amb Pegasus. Qui va filtrar això a El Español? Una d'una: el Tribunal Suprem. Qui més podria filtrar una informació així? El Suprem és... l'Estat.
El cap de setmana passat Félix Bolaños va agafar l'AVE a Atocha camí de Catalunya. Bolaños és l'home de les negociacions importants per a Sánchez. A més, Bolaños no és un mentider; el Félix compleix sempre la paraula que dona en nom del president, els ho dic per experiència. Bolaños va anar a Catalunya amb regals barats però certs, i a ERC van recordar Virgili: cal desconfiar dels grecs fins i tot quan arriben amb regals. I més si els regals són poca cosa. Bolaños és... el govern.
Dimecres l'equip de Robles va recórrer a El Mundo, el gran tabloide de les filtracions d'estat, i li van demanar que digués que al govern, cito literalment, “sembla que s'estan posant de perfil amb Margarita Robles”. Està vist que a l'entorn de la ministra el viatge del grec Bolaños a Troia no li va fer ni punyetera gràcia. El Mundo i Robles són ¿l'Estat?
Avui dijous, algú (una d'una) filtra a El Confidencial que el govern de Pedro Sánchez, quan encara governava en solitari, va autoritzar al CNI la intervenció amb Pegasus de 18 líders de Tsunami Democràtic. Llavors, si a aquests 18 els va espiar el govern, segons les fonts, amb autorització judicial, ¿a la resta els va espiar l'Estat sense autorització?
Vaig parlar l'altre dia a La base de la deessa Artemisa, que, portadora d'arc i fletxes, representa la caça. La dreta mediàtica té la consigna d'assenyalar l'amazona Belarra com l'arquera que clava la mirada blava en el cervatell Robles perquè les seves fletxes morades travessin el cor innocent de l'assetjada i solitària ministra. Avui El Mundo titulava el seu editorial “La solitud de la ministra Robles”. I dimecres a les seves pàgines s'hi podia llegir: “L'entorn de la ministra assenyala Podem per haver utilitzat les presumptes escoltes a l'independentisme per intentar fer-la fora del govern. L'han convertida en caça major, una peça anhelada durant tota la legislatura. Així ho veuen des de l'entorn de la ministra de Defensa”.
Però l'amazona Belarra només representa l'esquerra del govern i no té fletxes de plata que puguin travessar el cor dels homes llop de l'estat. Tampoc l'ós Junqueras té prou dents per devorar un roure. Mentre la dreta mediàtica assenyala l'esquerra, el practicant més fred del govern prepara a la Moncloa la seva injecció letal... ¿El govern s'atrevirà a posar la injecció a l'Estat?
