Sense el cor a la mà
MONCLOA. Continua obert el debat sobre si els partits independentistes han d’ajudar Pedro Sánchez a mantenir-se en el poder. Entenc molt bé els que, amb el cor a la mà, rebutjarien sense miraments qualsevol proposta d’acord procedent de Madrid mentre la situació dels presos polítics i els exiliats no es resolgui. Estem en unes dates proclius a l’emotivitat, i és normal que ens mostrem protectors amb els que ho passen malament i hostils amb els que contribueixen, per acció o omissió, al seu malestar. Però els polítics tenen l’obligació de contrastar les emocions amb els fets, els guanys amb les pèrdues, i actuar de manera una mica més racional. Els convé fer-se les preguntes bàsiques: què passarà si Sánchez continua sent president?, què passarà si la legislatura queda liquidada?, quin escenari és el més convenient per als interessos catalans?
ESCUT. El semestre vinent el sobiranisme podria, a un cert nivell, prendre la iniciativa. I és el moment oportú per fer-ho; el judici contra els presos polítics catalans serà una notícia d’abast internacional, i el govern català no el podrà aprofitar si s’ha de defensar cada dia dels deliris verbals (i potser legals) d’un eventual tripartit amb Casado, Rivera i Vox. En canvi, si la Generalitat parla amb el govern de Sánchez, que és feble i necessita rebaixar la tensió, pot obtenir guanys tangibles que reverteixin en el conjunt de la població -aquest és un punt feble del Govern- sense renunciar al clam de denúncia que suposarà el judici de Madrid.
Però, sobretot, evitant la caiguda de Sánchez el sobiranisme català pot presentar-se davant d’Europa com un escut contra l’accés de la ultradreta al govern d’Espanya, una hipòtesi gens improbable en cas d’eleccions anticipades. Els partits catalans no poden desaprofitar l’oportunitat de demostrar que els grans problemes europeus -i la ultradreta n’és un- no els són aliens. Quim Torra ja ho va plantejar a Sánchez en la seva última trobada i sens dubte va ser un encert. Aquest és el millor escenari per encarar el gran repte que suposa el judici contra el Procés. L’alternativa és prou coneguda: eleccions anticipades, tensió, possible tripartit de dretes, 155 total o parcial i una resposta popular a Catalunya difícil de mesurar i encara més difícil de canalitzar.
FEINES. La continuïtat del govern Sánchez té altres avantatges. A Catalunya consolidaria la fractura del bloc del 155 (objectiu importantíssim, si es pensa en el mitjà termini, i si es creu realment en un diàleg per damunt dels blocs). Donaria temps al sobiranisme per abandonar posicions defensives i actuar, pactar, assumir més presència institucional, intentar governar a Barcelona i a les grans ciutats. I, sobretot, per anar pensant en nous lideratges: aquesta és una feina important, que no es pot fer amb pressa. Però tothom entén que és necessària, perquè, malgrat les dificultats, els errors propis i la repressió, el sobiranisme té opcions de conquerir l’hegemonia a Catalunya. I això no porta automàticament a la independència, però és el que més ens hi acosta. Cal fer tot el possible perquè les persones més preparades estiguin en la vida política.
Dit això: el desenvolupament del judici contra els líders independentistes, i el seu desenllaç, pot fer saltar pels aires aquestes previsions, i les previsions de tota mena. No només a Catalunya. Per tant, la conjuntura ens obliga a estar preparats per a qualsevol escenari.