Feminazis

Ara que les dones parlen per si soles, els representants de l'antic règim sexual estan tan nerviosos que són ells els que s'estan quedant sense paraules. És potser per això que els senyors del patriarcat colonial han obert el seu llibre d'història necropolítica a la recerca d'insults per llançar-nos a la cara; per un curiós atzar, han escollit aquell que sempre tenen a mà: nazi!

Diuen de nosaltres que som feminazis. Diuen que ja no poden pujar sols a l'ascensor amb una noia –quina llàstima!– perquè podria ser una “feminazi” i acusar-los de violació. Diuen que ja no poden exercir lliurement l'art de la conquesta masculina a l'estil francès. Diuen que les dones han aconseguit el poder a les universitats, que guanyen premis literaris i que són les que, èbries d'estudis de gènere, creen llei al cinema i als mitjans de comunicació. Revertint les posicions d'hegemonia i subalternitat, els pares del tecnopatriarcat confereixen un poder absolut a les minories sexuals, a les dones, a les persones transgènere, als homosexuals i als cossos no binaris; els traslladen fantàsticament la violència totalitària que ha estat i segueix sent la seva. Com es pot aplicar l’adjectiu nazi precisament als cossos que el nazisme considerava infrahumans i prescindibles?

No hi ha cap raó per utilitzar l'adjectiu feminazi per qualificar les demandes de reconeixement de dones, trans, homosexuals o persones no binàries com a subjectes polítics sobirans. No crec que valgui la pena perdre's en una discussió teòrica. El millor argument, i el més eficaç, és atenir-se als fets.

Quan haguem violat i desmembrat tants homes com dones, homosexuals o transsexuals heu violat i desmembrat vosaltres, simplement pel fet de ser homes o perquè el seu cos o les seves pràctiques no es corresponen amb allò que entenem com una bona masculinitat heterosexual submisa, llavors podreu titllar-nos de feminazis. Quan haguem decidit en un Parlament compost únicament per dones o en un consell d'administració compost únicament per dones que un home, pel simple fet de ser home, ha d'estar més mal pagat que una dona, sigui quin sigui el seu lloc de feina o siguin quines siguin les seves circumstàncies, llavors ens podreu titllar de feminazis. Quan se us prohibeixi ejacular fora d'una vagina sota pena d'acusació d'avortament i quan totes les vostres pràctiques sexuals fora del llit heterosexual siguin considerades grotesques o patològiques, llavors ens podeu titllar de feminazis. Quan les cames us tremolin quan creueu un carrer fosc i busqueu amb por les claus de la porta a les butxaques per entrar a casa vostra com més aviat millor, quan una silueta femenina al fons d'un carreró us faci girar i córrer, perquè els carrers de totes les ciutats són nostres, llavors ens podeu titllar de feminazis. Quan les escoles només ensenyin llibres de Gertrude Stein i Virginia Woolf, i James Joyce i Gustave Flaubert es converteixin en escriptors "masculinistes", quan els museus d'art dediquin una setmana a l'any a explorar les obres desconegudes d'"artistes masculins" i quan els historiadors publiquin una revista cada dècada per parlar del paper dels "homes invisibles en la història", llavors ens podeu titllar de feminazis.

Quan els psicòlegs, psicoanalistes i psiquiatres experts en sexualitat humana siguin exclusivament lesbianes radicals i es reuneixin en assemblees tancades per determinar la diferència entre la masculinitat normal i la patològica; quan, en lloc de comentar Freud i Lacan, nosaltres interpretem la vostra sexualitat masculina heterosexual, els vostres desitjos i el vostre plaer segons les teories de Valerie Solanas i Monique Wittig, aleshores podreu titllar-nos de feminazis. Quan les vostres mares, tietes, cosines, germanes, amigues i dones tinguin sempre alguna cosa a dir sobre com us vestiu, com us pentineu, com parleu, com de lletjos o grassos sou, com de guapos o prims, i quan us ho diguin constantment, en veu alta, davant de tothom, i pretenguin agradar-vos amb aquesta forma de control, perquè ho considerin "galanteria femenina", llavors podreu titllar-nos de feminazis. Quan sortim en grup per pagar a un treballador sexual precari que trobarem mig nu a les voreres de les rodalies de les ciutats, un jove sovint migrant a qui no se li reconeixerà el dret al treball, que serà considerat com un criminal i a qui un cos policial integrat gairebé completament per dones tindrà dret a violació i assetjament, llavors sí, arribats a aquest punt, quan paguem cinc euros al treballador sexual per una petita succió de clítoris en un cotxe, llavors ens podreu titllar de feminazis.

I si arriba un dia en què us sotmetem, us extorsionem, us violem i us matem; si realitzem una tasca històrica d'extermini, d'expropiació i de submissió comparable a la vostra, simplement serem com vosaltres. Llavors sí, arribats a aquest punt, podrem compartir amb vosaltres l'adjectiu nazi. Però, per estar a l'alçada de les vostres tècniques polítiques patriarcals, necessitaríem una obra col·lectiva monumental i establir un odi organitzat i una industrialització de venjança que, sincerament, no imagino ni desitjo. Ara per ara, i ho dic amb l'objectivitat amb què un científic faria notar la diferència entre el nombre de grans de sorra del desert del Sàhara i el gra de sorra que ha entrat en un ull, encara tenim marge. Molt, molt de marge.