15/10/2019

Després de la sentència del Procés

Les notícies de la sentència m'arriben per email mentre soc a Venècia. Els Escritos corsarios de Pasolini m'acompanyen com un talismà: hi busco refugi. Em pregunto com ha de funcionar la "democràcia espanyola" –si aquest enunciat no hagués esdevingut a hores d'ara una contradicció performativa–. ¿A cop de repressió policial, de criminalització política i de censura? Estem entrant en una nova era en què les condicions de repressió institucional i de corrupció legitimada que vam conèixer al País Basc s'estenen a Catalunya. El que està passant és massa greu per tirar endavant com si no estigués passant res. Ens trobem davant d'un estat nació espanyol paranoic que no és capaç de suportar cap crítica, cap qüestionament de les seves formes de funcionament i cap rearticulació de les seves estructures de govern.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Resulta inimaginable que tot i no haver pogut ser acusats de rebel·lió i sent evident per a totis que l'organització del referèndum va ser totalment pacífica, s'hagin demanat altíssimes penes de presó per a aquelles persones que ostentaven càrrecs polítics. En el cas dels que no tenien responsabilitats polítiques, les penes requerides són injustificables i constitueixen un càstig públic i un escarni exemplar per a qualsevol iniciativa cultural associada amb l'independentisme. Aquestes condemnes ens afecten directament a totis aquellis que representem la societat civil, que treballem en i amb la cultura, amb la poètica del canvi i amb la imaginació política. TOTIS SOM JORDI CUIXART. La situació present és prou greu perquè es dissolgui les Corts espanyoles i perquè el Parlament sigui alliberat del control electoralista i ideològic dels polítics. El contracte social signat a la mort de Franco i les seves promeses de democratització han fracassat. Necessitem un nou contracte social. Transformem les Corts en una escola per a la democràcia i fem de cada plaça un nou Parlament en què ens preguntem col·lectivament com volem ser governats. Declarem-nos totis còmplices del qüestionament d'un estat nació autoritari i violent i vegem què passa quan més de sis milions de persones hagin de ser jutjades en les mateixes condicions en què ho ha estat Jordi Cuixart.