Pau Donés i una estona més

Tot i que al llarg de la seva carrera Jordi Évole ens ha acostumat als impactes periodístics, l'entrevista que li va fer a Pau Donés dues setmanes abans de morir i que ara es presenta als cinemes no és un treball excel·lent més. El cantant, ulls enfonsats, nas punxegut, pòmuls arrugats, barba llarga i veu rogallosa, va fer servir la confiança amb l’amic per compartir amb l'espectador un tresor dolorós: com es veu la vida amb un peu a l'estrep. “La gent té por de la vida, de moure’s, de decidir, d'estimar i que t’estimin. Té por, i això és fatal, perquè et bloqueja [...] Des del moment que acceptes que la mort forma part de la vida i va amb tu, estàs més tranquil”. Donés confirma que la mort ens fa més clara la vida i per això costa tant mirar-la de cara. Sentir Donés preguntar-se “Per què no em puc quedar una estona més?” és una invitació a sortir corrents a aprofitar totes les estones.