Que la cultura torni a Betevé
Aquest dimecres hem estrenat Crim i càstig al Teatre Lliure, el fruit d’un esforç enorme d’una colla d’artistes que he tingut la fortuna de dirigir en aquest fantàstic teatre, que en el fons i a la pràctica és el teatre públic de la ciutat de Barcelona. Aquest dijous havíem d’anar a parlar de tot plegat a la televisió pública de Barcelona, a l’Àrtic, l’únic magazín televisiu diari dedicat a la cultura que hi ha, que hi havia, al nostre país. Però tot just fa una setmana, sense previ avís, la direcció de Betevé va fer desaparèixer tres programes de la programació, entre ells l’Àrtic. O sigui que aquest dijous no anirem a compartir amb els ciutadans de la nostra ciutat reflexions i pensaments al voltant de la feina feta, com ens agradaria fer, com havíem pogut fer en altres ocasions, fins avui.
Avui, amb infinita tristesa, sento que si no es reverteix aquesta decisió som una ciutat més pobra, menys culta, més freda i inhòspita per a la cultura i els seus professionals. Fins que la televisió pública de la ciutat no torni a decidir que val la pena dedicar una estona diària a la cultura, no entendré, i em semblarà fal·laç, qualsevol discurs que les autoritats municipals facin sobre Barcelona com a ciutat de cultura, sobre els èxits internacionals dels seus artistes o sobre la necessitat de fer que la cultura arribi a tothom i tot arreu. Si des dels nostres propis mitjans de divulgació fem desaparèixer la cultura de la pantalla d’un dia per l’altre, no som una ciutat de cultura.
Encara som a temps de revertir una decisió, incomprensible, enormement perjudicial i que no sembla que respongui en absolut a la relació que la ciutat de Barcelona ha tingut sempre amb la seva cultura i a la que, en conseqüència, hauria de ser la relació amb la cultura de la seva televisió pública. Com a barceloní i professional de la cultura, espero que, sense temps d’espera, la cultura torni a Betevé.
