Qui patrocina que desconnectem

Al ‘TN’ fan un reportatge sobre conductors que miren el mòbil i hi escriuen i hi llegeixen tot conduint, amb una dada que fa de mal dir: un de cada tres accidents mortals és per culpa d’aquestes distraccions. Els entrevistats diuen que només ho fan quan estan aturats, que és el que diem tots, tot i que també està prohibit, però les gravacions amb càmera oculta enxampen un munt d’il·lusos convençuts que poden fer dues coses alhora tan incompatibles com escriure missatges al mòbil i estar per la carretera. A la pausa del Telenotícies, els anuncis són de cotxes amb wifi, que és la moda. Em recorda quan els reportatges eren sobre els morts per excés de velocitat i la publicitat anunciava cotxes rapidíssims. Qui paga mana i imposa tendències.

També aquests dies comença a haver-hi denúncies fermes de l’especulació immobiliària de fons d’inversió que dispara els lloguers a Barcelona, acompanyades d’anuncis de “Compro edificis, encara que hi hagi llogaters”. Ens desfoguem i el problema continua i creix.

Hi ha moltes pràctiques que les veiem a venir, les denunciem, les expliquem, però mai no tenen patrocinador. Ara que més que consumidors som directament el producte, els diners es fan tenint-nos connectats dia i nit sense temps per respirar. La prevenció mai no té mecenes en un mercat on només donen negoci els problemes i les solucions, les malalties i les cures, les addiccions i les teràpies, les crisis i els rescats.

Només cal tenir un mirall i veure’ns amb el mòbil com una extensió més del cos per endevinar que d’aquí un temps hi haurà un munt de clíniques de desconnexió de les pantalles, tantes com ara n’hi ha per fer-nos dentadures. Donaran diners i per tant ens les vendran amb entusiasme. Potser hi invertiran els mateixos que es dediquen a anar eliminant aquells espais màgics que fa uns anys ens feien rondinar i ara ja començo a enyorar: les zones sense cobertura.