Patriotisme dominical: la Patum republicana (1931)

Del reportatge de Josep M. Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a Mirador (11-VI-1931). Encara no feia dos mesos de l’adveniment de la República Espanyola i de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya com a fórmula succedània resignada per renunciar a l’estat català que havia proclamat Francesc Macià amb eufòria catalanista al caure la monarquia borbònica.

Seguint el costum francès que vol que cada diumenge els ministres surtin de París i se’n vagin a tal o tal banda a realitzar actes de política governamental, els homes de la Generalitat de Catalunya han emprès també una tasca feixuga de romiatge dominical, mig turístic, mig apostòlic. Cada diumenge, els cotxes oficials de la Generalitat fan voleiar les seves banderes per les carreteres del país. En els pobles on passen, hi ha l’alegria dels domassos i el venerable president Francesc Macià és objecte, cada vint-i-cinc quilòmetres, d’una rebuda triomfal. [...] Ja som a Berga. Diumenge de Patum. Hem pujat a Queralt i hem admirat el panorama tal com Déu mana i tal com sol·liciten els berguedans. De retorn a la ciutat, hem dit, seguint el protocol, que la vista de Queralt era molt millor que la de Montserrat, cosa que tampoc ha deixat de produir bona impressió entre els amics de la localitat. Aquest any, la Patum és republicana. Hom ha tret la corona de l’Àguila, i com que això, pel que sembla, va desesperar alguns tradicionalistes, s’han repartit profusament uns fulls que diuen: “Poble berguedà, desvetlla’t. - El que representa l’àliga. - El reposat i majestuós ball de l’Àliga Reial representa com Berga a l’empara de la corona reial i sota el dolç domini dels seus monarques, viu tranquil·la i majestuosa sense por ni temor de cap classe. - De l’Enciclopèdia Espasa.” L’Àliga, sense corona, ha fet el seu ball amb la mateixa gràcia i dignitat de sempre. I tota la festa, aquesta meravellosa de la Patum, s’ha desenrotllat amb més èxit que mai. A la mitja part, discursos. El senyor Joan Puig i Ferrater [llavors diputat al Parlament de Catalunya] troba la manera de lligar la Patum amb la política i diu al poble que així com dels ballets populars, com els que acabem de veure, Strawinski n’ha fet un producte apte per a la sensibilitat de tot el món, de les nostres tradicions i del folklore catalanista n’ha de sorgir una estructuració política que, com els ballets russos, pugui anar per tot arreu. Discurs de Ventura Gassol [llavors conseller de Cultura de la Generailitat]: política i poesia. Les muntanyes, l’Estatut, el Pi de les Tres Branques, Catalunya... A baix, a la Plaça, barrejat amb la gent bellugadissa que fuig del foc dels coets, trobem un vell, molt vell. Duu barretina i vestit de vellut. Ah, si l’hagués vist En Ventura Gassol! -Us agrada la Patum? -li preguntem. -Molt! A mi m’agrada tot el que és alegre. Mireu, no he estalviat mai. La qüestió és divertir-se. Sóc molt trempat, jo. I si tingués diners, encara en seria més de trempat... [...] Camí de Barcelona, amb el cap ple encara del traqueteig de la jornada, les paraules del vell de Berga ens revenen a la boca amb el gust fresc d’un brotet de menta.