Les patents i la pandèmia

Project SyndicateImaginem un món on una xarxa global de professionals mèdics vigila l’aparició de noves soques d’un virus contagiós, actualitza periòdicament una vacuna comprovada i posa aquesta informació a disposició d’empreses i països de tot el món. Imaginem, a més, que aquest treball té lloc sense que calgui preocupar-se per qüestions de propietat intel·lectual i sense que monopolis farmacèutics, per maximitzar els seus guanys, explotin una població desesperada.

Pot semblar una fantasia utòpica, però és una descripció de com es produeix la vacuna de la grip des de fa cinquanta anys. En el marc del Sistema Mundial de Vigilància i Resposta a la Grip (SMVRG) de l’Organització Mundial de la Salut, experts de tot el món es reuneixen dues vegades a l’any per analitzar les últimes dades relatives a noves soques de virus de la grip i decidir quines s’inclouen en la vacuna d’aquell any. El SMVRG, una xarxa de laboratoris que abasta 110 països i que funciona gairebé exclusivament amb finançament estatal (i algunes aportacions de fundacions), és un exemple com cal del que Amy Kapczynski (de l’Escola de Dret de Yale) anomena “ciència oberta” .

El SMVRG no busca guanys, sinó protegir la vida humana, i això li confereix una capacitat única per reunir, interpretar i distribuir coneixement aplicable al desenvolupament de vacunes.

En la resposta a la pandèmia, la comunitat científica mundial ha mostrat una notable disposició a compartir coneixements i a publicar els resultats de seguida. En aquest nou clima de cooperació és fàcil oblidar que les empreses farmacèutiques porten dècades privatitzant i monopolitzant béns comuns de coneixement amb pràctiques com estendre el seu control sobre fàrmacs vitals per mitjà de reclamacions de patents infundades, trivials o secundàries i pressionar les autoritats per evitar l’aprovació i producció de medicaments genèrics.

Amb el covid-19 s’ha tornat dolorosament obvi que aquest monopoli cos ta vides. El control monopolista de la tecnologia usada en la detecció de virus va obstaculitzar la ràpida introducció de més kits de testeig, i les 441 patents de 3M en què apareixen les paraules “respirator ” (mascareta) o “N95” han posat traves a nous productors disposats a fabricar mascaretes de nivell mèdic a gran escala. Pitjor encara, tres dels tractaments més prometedors per al covid-19 (el remdesivir, el favipiravir i el lopinavir / ritonavir) tenen patents vigents en la major part del món. Això és un obstacle a la competència i una amenaça per a l’accés a nous fàrmacs.

Hem de triar entre dos futurs. En el primer seguim com sempre, depenent de les grans farmacèutiques, i esperant que algun tractament potencial per al covid-19 passi els assajos clínics, i apareguin altres tecnologies de detecció, testeig i protecció. En aquest futur, les patents donaran el control sobre la majoria d’aquestes innovacions a proveïdors monopolistes que, en fixar preus alts, obligaran els sistemes sanitaris a racionar els tractaments. Sense una ferma intervenció pública, es perdran vides, sobretot en els països en desenvolupament.

El mateix problema es repetirà amb qualsevol possible vacuna per al covid-19. A diferència de la vacuna de Jonas Salk per a la pòlio, que es va alliberar de manera gairebé immediata, avui la majoria de les vacunes que arriben al mercat estan patentades. Per exemple, la vacuna conjugada PCV13, que protegeix contra diverses formes de pneumònia i s’administra als nadons, és propietat monopolista de Pfizer. I encara que Gavi (l’aliança mundial per a la vacunació) subsidia part del cost de les vacunes en els països en desenvolupament, moltes persones encara no poden accedir-hi. A l’Índia, cada any es registren més de 100.000 morts infantils evitables per pneumònia, mentre la vacuna genera a Pfizer ingressos per aproximadament 5.000 milions de dòlars a l’any.

En el segon futur possible ens adonem que el sistema actual (en què monopolis privats obtenen guanys a partir d’un coneixement que en la seva major part és produït per institucions públiques) és inadequat. Com sostenen fa temps estudiosos i activistes de la salut pública, els monopolis maten al negar l’accés a medicaments vitals que en un sistema alternatiu (com el que fa possible cada any la producció de la vacuna per la grip) haurien estat a l’abast de la població.

Ja hi ha veus que s’aixequen per demanar modalitats alternatives. Per exemple, fa poc el govern de Costa Rica va demanar a l’OMS la creació d’un fons de llicències voluntàries (“fons de patents”) per fabricar tractaments per al covid-19 que permeti a múltiples proveïdors subministrar nous fàrmacs i diagnòstics a preus més accessibles.

No és una idea nova. A través del seu Fons de Patents de Medicaments, les Nacions Unides i l’OMS porten anys mirant d’augmentar l’accés a tractaments per al VIH, l’hepatitis C i la tuberculosi, i ara han estès el programa al covid-19. Els fons de patents i altres idees similars són part d’una agenda més àmplia que busca canviar la manera de desenvolupar i distribuir medicaments vitals.

Alguns diran que la crisi del covid-19 és un cas a part. Però deixant de banda els investigadors que no busquen guanys immediats, no sembla clar que les grans farmacèutiques entenguin la seva responsabilitat. No oblidem que davant la crisi actual, la primera reacció de Gilead, que fabrica el remdesivir, va ser sol·licitar que es qualifiqués com a “medicament orfe”, cosa que li hauria conferit una posició monopolista més forta i exempcions impositives multimilionàries. (Després de l’escàndol que es va generar, l’empresa va retirar la sol·licitud.)

Portem massa temps creient-nos el mite que el règim de propietat intel·lectual actual és necessari. L’èxit comprovat del SMVRG i altres aplicacions del model de “ciència oberta” mostra que no és així. Dels àmbits acadèmics i polítics ja han sorgit moltes propostes prometedores per a la generació d’innovacions farmacèutiques socialment útils en comptes de merament rendibles. Ara és el millor moment per posar aquestes idees en pràctica.

Arjun Jayadev, catedràtic d’economia de l’Azim Premji University, i Arjun JayadevAchal Prabhala

Copyright Project Syndicate

Traducció Toni Güell Ayza