Patatona, salsitxa, ous, figa
Llegeixo un interessant article al digital Criar.cat, que com el seu nom indica vol ajudar els progenitors amb fills petits. L’article ens diu que “dir-li pito o pilila al penis, patatona o floreta a la vulva, mamelles als pits no contribueix a l’alfabetització genital”. L’experta consultada, Júlia Sánchez Andreo, diu que “ja en el canvi de bolquers” i altres moments, com la higiene, “hem d’utilitzar el nom apropiat per a cada part: el gland, el prepuci, el frenet, els testicles; el clítoris, la vulva, l’himen, la vagina”. Això diu que els facilita la vida d’adults. En fi, mamelles és una categoria diferent de les altres paraules d’exemple. És l’òrgan de les mamíferes animals. A cap nena petita se li diu que té mamelles, perquè es fa servir sempre en sentit superlatiu.
Diria que els noms reals de les coses arriben a poc a poc. De petits, perquè mengin fem veure que la cullera és un avió i que la boca és el garatge. Mai he estat partidària de dir que el gos és un “bub-bub” i el cotxe un “burrum-burrum”, però tampoc li vaig parlar a la meva filla de P-5 de l’himen, perquè l’himen, com el fetge, em semblava un concepte complicat. Ho vaig deixar per més endavant. Una cosa és un infant i una altra un adult. No m’imagino un nen de preescolar dient: “Papi, em rentes el gland i el prepuci?”, però tampoc m’imagino un adult dient: “Xurri, vols que et penetri amb la pilila?”
Si parlant amb els nens hem de dir “gland” potser també hem d’anomenar totes les altres parts del cos pel seu nom. Res de dir, per exemple: “Mariona, què et passa pel terrat?” Esforcem-nos en dir: “Edgar, renta’t les extremitats superioretes i els globulets oculars, com si fossis un fèlid, perquè has tocat femta”. Em refereixo a l’Edgar, de la classe dels “Cossos celestes amb llum pròpia”.
