Les normes fiscals s'han convertit en la pastanaga i el pal dels agents econòmics. Es fan servir com una manera d'orientar a empreses, autònoms i ciutadans cap a objectius desitjats pel govern. A través d'incentius, exempcions i deduccions, es busca fomentar comportaments específics, segons com estigui la societat espanyola a cada moment.
Hi ha molt d'atur? Rebaixem impostos o posem premis fiscals a l'emprenedoria. Es fa poc cinema? Posarem exempcions fiscals a la inversió en cultura. Volem menys emissions de carboni? Es llencen ajudes i exempcions a la inversió en renovables. Massa desocupació en persones grans? Apliquem bonificacions en la contractació de persones majors de x anys.
Aquest tipus de mesures, encara que ben intencionades, converteixen el sistema fiscal en una eina tàctica que va més enllà de la seva funció essencial i acaba per generar problemes a llarg termini.
La constant modificació de lleis fiscals per a adaptar-les a objectius canviants produeix inseguretat jurídica. Les empreses i els ciutadans no sols s'enfronten a un galimaties per preveure la seva càrrega tributària, sinó que han de fer i desfer estructures, estratègies i plans d'acció en funció de cada canvi normatiu. A Espanya, la inestabilitat fiscal ha estat un problema majúscul en el sector energètic o l'immobiliari, dificultant la planificació a llarg termini. No és el mateix aplicar una bonificació a una despesa o a una decisió conjuntural que aplicar-lo sobre sectors d'inversió a llarg termini: immobiliari i energia en són un claríssim exemple.
Per mitigar aquesta inseguretat jurídica, és necessari avançar cap a un sistema fiscal més estable i predictible. Fa temps que defenso la prevalença de normes de caràcter estructural sobre aquelles de naturalesa conjuntural. Si es desitja fer canvis, que es digui per endavant. Per exemple, en lloc d'introduir deduccions temporals per a fomentar l'ocupació, es posen incentius a llarg termini amb clàusules de revisió periòdica en dates conegudes prèviament que assegurin la seva vigència, però sense alterar la seva essència. D'altra banda, s'haurien d'implementar canvis fiscals de manera escalonada i amb terminis amplis, permetent a empreses i autònoms prendre decisions amb antelació.
Les normes fiscals són eines útils per guiar comportaments, però el seu ús excessiu i tàctic està produint efectes contraproduents en el món dels negocis.
