Passió per la genealogia
Tot i que pugui semblar una contradicció, els nombrosos moviments migratoris, l'èxode del camp a la ciutat i la creixent globalització que podrien haver propiciat la consolidació d'una ciutadania sense arrels i sense memòria històrica, han esperonat en els darrers decennis una indeturable passió per esbrinar l'origen familiar com una manera de sentir-se part d'una societat i, a la vegada, de reivindicar la pròpia evolució com a família amb uns trets personals i distintius.
Aquesta passió planteja nombrosos elements positius, tant a nivell social com acadèmic, en la mesura que esperona el desig de saber, acosta els ciutadans a les fonts primàries de la història i promou la lectura i la recerca. A un nivell més acadèmic, aquest moviment ciutadà obliga les associacions i les universitats a repensar la seva relació amb els ciutadans, donat que la immensa majoria d'interessats per la història familiar no tenen una formació específica per fer front a la recerca amb garanties.
Val a dir que els interessats a escorcollar els arxius a la recerca dels seus avantpassats tenen com a objectiu bàsic construir el seu arbre familiar, i per tal d'assolir-ho els cal rastrejar tant la seva procedència geogràfica com una sèrie de característiques familiars vinculades a l'evolució dels cognoms, els oficis dels avantpassats o els noms de pila més comuns. Les fonts més preuades es troben als arxius parroquials (sobretot als llibres de naixements, casaments i òbits), als arxius municipals (padrons i censos d'habitants, cadastres i una nombrosa documentació fiscal d'arrel medieval amb informació rellevant sobre els contribuents i les cases o llars). També els manuals notarials -usualment conservats a la xarxa d'arxius comarcals de la Generalitat- permeten una aproximació més minuciosa sobre altres elements com els tipus de propietats, les transaccions comercials o l'actitud davant de la mort i de la religió mitjançant els testaments. I cal no oblidar els arxius patrimonials i familiars, que contenen un cabal d'informació referida a l'evolució de les nissagues familiars i molt sovint també la correspondència que permet conèixer l'entrellat de les relacions de parentiu.
Aquesta emergència de nous usuaris potencials ha impulsat el sorgiment d'associacions i institucions amb programes específics per orientar els primers passos dels interessats. A Catalunya, cal destacar especialment la trajectòria i el prestigi de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, que en els seus gairebé trenta anys d'activitat ha enlairat el nivell dels estudis i ha assessorat i format molts ciutadans atrets per aquesta disciplina, a la vegada que ofereix nombrosos recursos d'informació a través del seu lloc web.
A nivell internacional, més enllà de la coneguda Societat Genealògica d'Utah, entitat que conserva la traça de milions de ciutadans d'arreu del món als seus arxius situats dins d'una muntanya de granit a Salt Lake City, alguns arxius han creat serveis específics per guiar uns usuaris que hi acudeixen sense coneixement dels mecanismes i els mètodes d'accés. Aquest seria el cas, per exemple, del Centre Canadenc de Genealogia o de la munió de recursos per a la història de la família impulsats des dels arxius nacionals del Regne Unit.
Al nostre país, hi ha de fa temps un moviment en l'àmbit dels arxius encaminat a facilitar la recerca a aquest nou públic emergent. En aquesta línia, operen els projectes de cursos de formació organitzats des d'arxius municipals i comarcals i la tendència a promoure la digitalització de la documentació susceptible de contenir dades personals de caràcter històric per tal que el ciutadà hi pugui accedir des de casa seva. Una ullada als llocs web de l'Arxiu Comarcal del Ripollès o de l'Arxiu Diocesà de Girona evidencia les immenses possibilitats de promoció d'un ús cultural i familiar d'una part substancial de la història del nostre país.
