La Passió d’Olesa

Tria J.M. CASASÚSGeneralment quan se sent parlar dela Passió d’Olesa, sobretot si el que en parla fa anys que no l’ha vista, o si no l’ha vista mai, hom la imagina una cosa purament pintoresca, un si és no és xarona. I bé,la Passió que hem vist en el Teatre Olesa on feia el Jesús En Joaquim Valldeperes, el popular Maions, és un drama sacre interpretat amb una gran dignitat per tots els que hi intervenen, una obra teatral en 3 actes i 57 quadros, presentat amb tota la pompa -amb una pompa inesperada en una vila de la categoria d’Olesa- i més a més, d’un valor artístic sense parió. La Passió d’Olesa és una obra del 1770, si no anem errats, escrita, sembla, per un frare de Manresa, originàriament en espanyol. D’aquesta obra En Joaquim García Parreño n’havia fet representacions al Teatre del Liceu de Barcelona, i encara en els anys 1910 i 1911 En Carles Capdevila i En Pere Codina l’havien posada a l’escenari del Romea. Però això no és la tradició. La tradició rau en aquests 92 anys que fa que s’està representant a Olesa la Passió, posada en escena per gent del poble mateix. Avui en parlar de la Passió d’Olesa, no descobrim, naturalment, res. Si fa 92 quaresmes que la gent la veu! Les deu del matí. La sala del Teatre Olesa bull. Ens han dit que hi caben més de dues mil persones. El teló s’aixeca, Jesús arriba amb els deixebles i s’asseu a la vora del pou de Jacob en espera de la Samaritana. Conreus i vinyes al teló de fons. En Valldeperes, forner d’Olesa, és un Jesús perfecte. Fa 30 anys que el fa. Té un esguard tot ple de bondat i una veu que diríeu trencadissa, però que no es trenca. [...] És un quart d’una del migdia i l’apoteosi ha deixat a tothom content. La gentada desfila cap a dinar, fent comentaris falaguers de la interpretació de l’obra [...] Les taules de la sala del Teatre Olesa plenes de minestra dels que se l’han duta. L’Hotel Gori no dona l’abast. Hi ha pagesos de totes les comarques, hi ha senyors de totes les ciutats, hi ha en una taula, de cara a una safata d’arròs, En Josep Pla, En Josep Maria de Sagarra, En Joaquim Borralleres, el doctor Santacana i el senyor Perera, convidats per En Francesc Pujols. Tothom menja de pressa i els cambrers van i vénen adelerats. Són tres quarts de dues. Sortim. En Francesc Pujols porta la batuta de la colla, naturalment. Passa la senyora Illescas, que el matí ha fet una Mare de Jesús molt plena de inquietuds. La senyora Illescas entra en un cafè davant del Teatre Olesa. Les dues de la tarda. La sala del Teatre Olesa encara està més atapeïda que al matí. Cada espectador està premsat entre els dos espectadors de banda i banda, el respatller de la pròpia cadira i els barrats de la cadira del davant. [...]