Passat festes
Dia 8 de gener. Si sou dels que vau deixar cites, visites, gestions i encàrrecs per a “passat festes”, avui és el dia per posar-vos a esbandir la llarga llista que deveu tenir de coses a fer. Paradoxalment, la mateixa acumulació de compromisos us brinda l’excusa perfecta per endarrerir l’execució de les promeses, que és allò de dir al vostre interlocutor que si no corre gaire pressa ja us hi posareu la setmana que ve, perquè “aquesta setmana que tothom ha tornat a la feina és de bojos” (O sigui que si us deixen per a la setmana que ve, és que no éreu una prioritat).
Passat festes no és només una evidència irrefutable del calendari, sinó un estat anímic. Per als que no poden o no volen suportar el pes sentimental de Nadal, avui és un gran dia. Però per a la immensa majoria que celebra les festes a la manera tradicional, avui costa arrencar perquè venim de quinze dies al ralentí, després d’haver-nos donat tota mena de capricis i gustos en menjar i beguda (en anglès tenen aquell verb tan eloqüent de to indulge), acompanyats amb una especial intensitat de contactes familiars de resultat atzarós que poden acabar deixant al cos un no-sé-què que el 8 de gener encara no està paït. Per això, aquests dies es prenen determinis per a les pròximes festes o per a la vida en general, perquè passat festes es veu tot més clar.
Un prohom del país em deia que les festes de Nadal el deixaven lassat. Un nonagenari em confessava que encara podia sentir la basarda que li feia haver de tornar passat festes al dur i fred internat de vuitanta anys enrere. I hi ha per a qui les festes van quedar estroncades per alguna desgràcia inesperada que va evaporar de cop tota la màgia. Sigueu del grup que sigueu, benvinguts al 8 de gener.
