Els passaports de vacunació no acabaran amb la pandèmia

Arreu del món s’han administrat més de 448 milions de dosis de vacunes contra el coronavirus i, en alguns països, les campanyes de vacunació han permès reprendre una vida quasi normal. A Israel, on s’ha vacunat el 50% de la població, els residents poden mostrar un “carnet verd”, que demostra que han sigut vacunats, per entrar a restaurants, teatres i gimnasos. Tant la Unió Europea com la Xina han anunciat fa poc la seva versió dels passaports de vacunació. Tot i que aquests certificats poden permetre als titulars entrar a establiments dins d’un país, els governs també esperen utilitzar-los per regular els viatges i les fronteres internacionals.

En gran part del món, però, les vacunes contra el coronavirus continuen sent escasses i, en alguns casos, no estan disponibles. En la mesura que els governs, en gran part dels països rics, intenten utilitzar passaports de vacunació per relaxar les restriccions, corren el risc de confiar en un sistema fragmentat que podria tenir l’efecte advers d’estendre la pandèmia.

A part dels passaports de vacunació que es preparen a Europa i la Xina, el Fòrum Econòmic Mundial treballa amb un grup anomenat Commons Project per crear un sistema que registri les vacunacions contra el coronavirus. IBM desenvolupa un carnet sanitari digital i l’Associació Internacional del Transport Aeri desenvolupa una aplicació per a telèfons intel·ligents que proporcionarà als passatgers informació sobre els requisits de proves i vacunació.

L’obligació de disposar d’un passaport de vacunació per fer viatges internacionals presenta diversos reptes. La legislació internacional permet als països exigir als visitants que demostrin que estan vacunats contra malalties com la febre groga. Però les vacunes contra el coronavirus són noves i no han sigut autoritzades arreu del món.

Els països podrien decidir acceptar certificats només de vacunes que s’hagin aprovat dins de les seves fronteres. La Xina ja ha dit que el passaport de vacunació només permetrà l’entrada als estrangers si els han posat una vacuna xinesa. Cap de les vacunes disponibles actualment als Estats Units són de fabricació xinesa. La vacuna d’Oxford/AstraZeneca s’utilitza en 86 països, però als Estats Units encara no se n’ha aprovat l’ús. I és possible que les vacunes administrades en alguns països no siguin efectives contra noves variants que sorgeixen en l’àmbit nacional o a l’estranger.

Aquestes qüestions s’han d’abordar a escala mundial i els governs haurien d’aprofitar l’oportunitat per plantejar-les a la reunió de l’Assemblea Mundial de la Salut que se celebrarà al maig.

Els sistemes de passaports de vacunació haurien d’aclarir quines vacunes s’acceptaran i haurien d’estar a punt per actualitzar els requisits d’immunització quan s’estableixi un nou criteri de salut pública. Aquests sistemes també han d’evitar que els països rebutgin arbitràriament l’acceptació de passaports. Sense consens internacional, ens arrisquem a consolidar fraccions geopolítiques amb requisits incongruents que podrien allargar la pandèmia. Els passaports de vacunació que permetin als ciutadans d’alguns països fer viatges internacionals mentre milions d’altres ciutadans han d’esperar a tenir una vacuna només serviran per aprofundir en les desigualtats mundials.

Els Estats Units no han anunciat cap pla per crear un passaport de vacunació. Els nord-americans que es vacunen reben un carnet que indica la data i el tipus de vacuna que han rebut, però aquests carnets no s’utilitzen com a passis i es poden falsificar fàcilment. I un pla americà presentaria diversos problemes. En primer lloc, el desplegament de vacunes als Estats Units està farcit de desigualtats: el nombre de persones negres i llatinoamericanes que estan rebent vacunes és molt més baix que en el cas de les persones blanques. En segon lloc, no tothom es pot vacunar: no s’ha aprovat l’ús de les vacunes en nens, i les dades sobre la seguretat de les vacunes durant l’embaràs són limitades. Caldrà introduir un mecanisme per garantir que a les persones que no tinguin el carnet de vacunació no se’ls deneguin la feina, els serveis ni l’educació. 

Si els empresaris i els negocis exigeixen un certificat de vacunació, toparíem no només amb obstacles ètics i legals, sinó també amb reptes logístics relacionats amb la manera com es recopilen, s’emmagatzemen, es verifiquen i es protegeixen les dades. Els negocis que exigeixin vacunes als clients o als empleats necessitaran sistemes per supervisar els carnets de vacunació, cosa que podria comportar una càrrega econòmica important per a les empreses que tenen dificultats. Tot i que els centres educatius i els d’assistència sanitària fa temps que requereixen i controlen certes immunitzacions, hi ha moltes empreses que no han hagut de gestionar mai requisits de vacunació.

Si els carnets de vacunació es presenten en forma d’aplicació per a telèfons intel·ligents, algunes persones no els podran utilitzar. I, per descomptat, atès que un carnet de vacunació recull dades sanitàries privades, si no es protegís aquesta informació es generaria un gran risc de frau, falsificació, discriminació i violacions de la privadesa.

Arreu del món tothom està desitjant que s’acabi la pandèmia, i és comprensible que els que estan vacunats vulguin aprofitar la llibertat que promet la immunització. Però qualsevol mesura per establir passaports i carnets de vacunació s’ha de coordinar internacionalment i ha d’anar acompanyada d’un accés global i equitatiu a les vacunes.

Saskia Popescu és epidemiòloga de malalties infeccioses a la Universitat George Mason i ha estat assessora de l'OMS

Alexandra Phelan és advocada especialitzada en salut pública a la Universitat de Georgetown i ha estat assessora de l'OMS

Traducció: Marc Rubió Rodon

Copyright The New York Times