Passaport covid? No tan de pressa

Sona bé. Exigim el passaport covid per entrar als espais interiors i per fi podrem recuperar la llibertat i tot podrà tornar a obrir. Ho estan fent a França i a altres països i, per tant, ¿quin problema hi ha?

Com a persona vacunada, la idea em resulta seductora i és, a més, la que està prenent més força malgrat que els tribunals espanyols hi són reticents. Però si molta gent hi veu l’oportunitat de sortir de l’atzucac, el parer de la justícia pot canviar. Als jutges també els agraden el bars, restaurants, cinemes, teatres i demés. S’ha de comptar també amb el fet que aquí, tradicionalment, tot el que ve de l’estranger, i particularment de França -en menor mesura d’Alemanya-, té un pes enorme.

Tant de bo tot plegat fos tan senzill. Si la vacuna impedís la transmissió de la malaltia, una mesura semblant podria tenir sentit, però no és exactament així. Els vacunats transmetem la malaltia sembla que en una mesura menor que els no vacunats, però encara s’ha de determinar amb precisió el percentatge. En tot cas, és imprevisible quin vacunat la transmet i quin no. Per això, els països que estan demanant el passaport covid per accedir a llocs d’oci no ho estan fent per controlar la malaltia, sinó per promoure la vacunació, que s’havia estancat, problema que no s’ha produït realment a Espanya. A hores d’ara ja és molt probable que la malaltia continuï existint tant sí com no, fins i tot si es vacuna el 100% de la població. Tots els científics que van parlar de la immunitat de grup –i ho van fer gairebé tots­– malauradament es van equivocar.

L’únic que ens ha de preocupar ara per ara és el nombre d’hospitalitzacions, per tal de no col·lapsar el sistema. Amb un 70% de la població vacunada sembla –res és segur en la ciència– que l’altre 30% no vacunat no es posarà malalt alhora i que només un percentatge molt petit, com ja sabem, cursaria de manera greu la malaltia. Igual que els vacunats amb un sistema immunitari afeblit, que també poden passar la malaltia.

En aquestes condicions, que un grup de vacunats comparteixi espai amb no vacunats no ens ha de preocupar tant, o no més que si ens barregem amb vacunats infectats. Per tant, quina raó mèdica hi hauria per discriminar els no vacunats? Vacunats i no vacunats, si s’infecten, ja només poden perjudicar a altres no vacunats o a vacunats immunodeprimits, és a dir, a un percentatge relativament petit de la població.

Per les mateixes raons, tampoc s’entenen ja les restriccions d’aforaments ni les mascaretes. És cert que el virus pot mutar de manera agressiva, però no sabem quan ho farà ni si ho farà. Fins llavors, ¿continuarem amb les mascaretes o amb locals comercials tancats o amb restriccions d’aforament? Fins quan? Quina dosi de prudència és raonable i quina és directament una paranoia social? Aquests dies es poden llegir textos que fins i tot recomanen continuar ja per sempre més amb les mascaretes per controlar la grip… ¿Volem una societat asèptica, atès que l'erradicació dels virus ara per ara és impossible? ¿Tanta por ens fa una mort veritablement improbable?

Fins ara, malgrat que s’hi havia pensat, el virus no ha implicat un canvi d’època. Però si anem a una societat on la hipocondria sigui la norma, sí que canviaran moltes coses. La higiene ha de ser benvinguda, però la higiene extrema no només és absurda i contraproduent, sinó que converteix els éssers humans en malalts mentals. Gent que no vol tocar-se, ni fer-se petons, ni compartir gots, ampolles o menjar, o espais… No sé si era veritablement aquí on volíem arribar, però no crec que sigui en absolut el que la natura, ara que tant se la personalitza, desitjava. Els virus formen part de la natura i els humans no som immortals.

En definitiva, no és moment d’enganyar-nos amb passaports covid, que a més són falsificables i de no tan fàcil control com es pensa. També hi ha persones que per raons mèdiques no es poden vacunar. ¿Aquests també els hem d’excloure de la societat, de l’oci, dels locals comercials?

És moment de tornar a la normalitat. I la normalitat és acceptar un món que ens dona problemes en forma de malalties. Algunes les podrem evitar raonablement. Però amb d’altres haurem de seguir la recomanació de psicòlegs i psiquiatres: si quelcom, la droga, l’asèpsia, el treball, el que sigui, acaba governant la teva vida de manera que deixes de fer coses bàsiques, hi has de posar remei. No és raonable un món ja vacunat però encara obsessionat amb una malaltia moltíssim menys greu que altres del passat. Hem de fer un pensament amb les mesures sanitàries. Sempre som a temps de tornar-hi si tot s’agreuja.