La senyora S., asseguda al tren, mirant els horts del cantó de la via, veu que li ha arribat un missatge. Al xat de la família, on hi ha els sogres, els cunyats i les cunyades, el seu home, el senyor S., li diu que s’ha emportat les claus i que no pot entrar a casa. La senyora S. recorda els llibres aquells, Viu la teva pròpia aventura, on podies triar, entre diverses opcions, què els passava, als protagonistes. El senyor S. escriu enfadadíssim (“em pots dir què collons faig ara? M’ho pots dir????”) i ella, sense voler, perquè no, no pot dir què collons fa ara el senyor S. es posa opcions: “Si vols que el senyor S. digui que no passa res, que què hi farem?, passa a la pàgina dos. Si vols que el senyor S. et tracti de boja i de burra, i cridi molt, passa a la pàgina tres. Si a més a més vols que el senyor S. et critiqui davant dels cunyats i dels seus pares, passa a la pàgina sis. Si vols que se solucioni donant-li les claus a un veí que torna cap al barri, passa a la nou.
Ella passaria a la pàgina dos, esclar. I llavors hi hauria una altra tria. “Si vols que el senyor S. digui que, posats a venir a buscar les claus, potser podeu anar a sopar”, passa a la pàgina 20. I encara una altra. “Si vols que el senyor S. et tracti exactament com a una companya de feina (comprensiu, somrient, relaxat) passa a la pàgina 40.
Però això només passa als llibres. La senyora S. sap que és a la pàgina tres. No podria ser mai a la nou, perquè el senyor S. no vol una solució. Prefereix sentir el plaer orgàsmic d’estar molt enfadat amb ella. Que no li prenguin això. Però quina bogeria seria, quina alegria, quin regal ser a la pàgina 40. Ella passaria a la pàgina 40 amb qualsevol i per a qualsevol cosa. Posa el cap al vidre de la finestra, i la vibració li provoca un calfred, en certa manera agradable, a les dents.
