Mai un canvi en el comandament dels Mossos havia estat envoltat de tanta polèmica. El cessament del major Josep Lluís Trapero, el mosso amb més galons de l’estructura, ha estat envoltat d’acusacions de purga política que el Govern nega i l’oposició vol que s’investiguin en una comissió parlamentària. Les conseqüències d’aquest moviment de plaques tectòniques no s’han acabat.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, té raó quan recorda la seva capacitat òbvia de rellevar els càrrecs i marcar la política de seguretat, però els arguments de coralitat en la presa de decisions i de feminització del comandament no acaben de ser consistents en un cos obligadament jerarquitzat i amb dos homes al capdamunt de la nova estructura.
El dilema actual és el que afecta totes les policies democràtiques del món: ¿com es coordinen les polítiques públiques de seguretat que depenen dels polítics electes i alhora es garanteix la independència policial i la seva excel·lència tècnica? Els Mossos no poden ser ni un cos aïllat dels representants de la societat ni tampoc, evidentment, una policia política. La salut democràtica depèn de la capacitat de col·laboració entre les dues esferes, la política i la policial, i dels mecanismes de protecció de la feina policial -especialment de la independència de la investigació contra la corrupció-. La circulació de la informació interna és molt delicada i els Mossos han vist com filtracions polítiques han acabat amb la jutge retirant-los d’una investigació (el cas de Laura Borràs) i dotant-los d’una comissió judicial per protegir la tasca policial d’ingerències, com en el que es podria definir com la investigació d’un “nòdul de digestió de diner negre vinculat amb la corrupció política i empresarial” que podria tenir àmplies connexions polítiques.
Les dues esferes han de continuar sent-ho si es vol una gestió professionalitzada de la policia, però qui autoritza moltes operacions són el comissari en cap i el conseller, que està entre les necessitats tècniques del cos i l’opció política. Als Mossos encara es recorda la tensió entre Buch i el president Torra que es va saldar amb un “posa-t’hi tu!” enmig de la sala de coordinació durant una càrrega policial.
QUINA ÉS LA SITUACIÓ AVUI?
El nou conseller va mantenir en el càrrec el director general de la policia Pere Ferrer, que l’any 2015 era cap de gabinet del conseller Jordi Jané i a qui Miquel Buch va situar en el càrrec actual. Ferrer ha estat a la cúpula d’Interior amb cinc consellers (Jané, Forn, Buch, Sàmper i ara Elena) i ha vist cinc canvis de cap dels Mossos (Trapero, Ferran López, Eduard Sallent, de nou Trapero i ara el comissari Josep Maria Estela).
Elena i Ferrer van prescindir de Josep Lluís Trapero, van nomenar nou comissari en cap Josep Maria Estela i van recuperar Eduard Sallent de número dos del cos.
La història de Trapero ja la saben: atemptats del 2017, contenció l’1-O, declaració a l’Audiència admetent que hauria detingut el Govern si la justícia l’hi hagués demanat i finalment absolució judicial. Trapero havia construït en els últims mesos un dic de contenció entre les decisions estrictament tècniques i les voluntats polítiques. Home de caràcter, un amic seu el defineix com un “búfal”.
El seu relleu no es podia fer pitjor. El mosso de més rang va arribar dimarts passat a les 9 del matí a la comissaria de la plaça Espanya, on ningú no l’esperava, i amb un destí professional incert.
PRESSIONS A SÀMPER
El major havia estat restituït per l’exconseller Miquel Sàmper, de JxCat, que afirma que en una llarga carrera en l’advocacia “mai” en la seva vida s’havia “sentit tan pressionat” com quan va entrar a Interior. I conclou: “La bel·ligerància i la vehemència amb què es va fer [la pressió] em van determinar a tirar pel meu camí”. Va ser Sàmper qui va restituir Trapero. Coincideixen amb aquella etapa les converses gravades pel cas Volhov, en les quals David Madí li diu a Brauli Duart, aleshores secretari general d’Interior: “Que [Sàmper] no prengui cap decisió sense parlar amb mi o durarà menys que un caramel en un col·legi de tontos”. Dos dies després d’aquestes paraules, Sàmper cessava Duart i restablia Trapero, destituït pel 155.
Ara el conseller Elena ha rellevat un tòtem amb reconeixement professional intern i fama de dur. El nou comissari en cap és Josep Maria Estela, un policia forjat al territori que fa 27 anys que treballa al cos. En l’entrevista que publiquem avui explica genèricament les seves orientacions i admet que la crisi interna no ajuda en la gestió.
Estela té previst recuperar algunes polítiques aparcades amb la sortida de Sallent i afirma que la cúpula dels Mossos sap on “no ha de ficar el nas” i que no es jugarà “el sou” amb intervencions impròpies. El nou cap dels Mossos haurà de demostrar si el soroll ambiental el destorba de la gestió professional i democràtica d’un dels principals òrgans del país. No ho té fàcil.
