Una de les columnes que Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) va publicar a la guia-revista d’espectacles Qué y Dónde (18-IV-1982). En aquella publicació l’articulista i assagista més representatiu de la catalanitat en el segle XX era on accentuava els referents populars i tradicionals del valencianisme. La citació que va incloure en aquest article d’unes paraules de sant Pau, basades en la Primera Epístola als Corintis (capítol 15, versets 1-58, a la Bíblia de Montserrat, 1970) evidencia la sòlida erudició de Fuster també en matèria religiosa.
La resurrecció del Senyor té una tradicional celebració de “mones”, jocs, alegries i fornicacions. Les criatures, innocents, en la meua època encara cantàvem: “Ratetes, eixiu, / eixiu del forat, / que Nostre Senyor / ha ressuscitat...” I era la llibertat després de la Quaresma. Al País Valencià, allargàvem la Pasqua Florida durant una setmana i més, combinant-la amb la commemoració de Sant Vicent Ferrer. Hi havia tres dies de Pasqua. I “els tres dies de Pasqua / haurien de durar / com un ramat de ‘patos’ / costa de criar...”. I els ànecs costen de criar una eternitat. La gent eixia al camp a berenar, feien volar “catxerulos” [estels] o milotxes, cantaven, bevien, menjaven lletugues, ous durs... “Ací et pica, / ací et cou, / ací et trenque l’ou...”. La festa era una mica pagana, però la promocionaven els capellans. Ja ho deia sant Pau: “Si el Crist no ha ressuscitat, tota la nostra fe és vana”. Però encara que siga vana la nostra fe, com sol ser-ho, hi perdura el rastre d’una efusió multisecular. ¿Per què renunciar-la en els seus aspectes positius? En uns llocs confeccionen, per a l’ocasió, unes llonganisses encantadores; en uns altres, unes coques admirablement calculades –Alberic [població de la Ribera Alta] en té fama–; en uns altres elaboraven unes olles amb “pilotes” dolces... I, quan no hi havia discoteques, la gent s’emborratxava litúrgicament... I hi proclamaven un “al·leluia!”... Una societat sense “al·leluies” periòdiques serà finalment trista... I no importa el pretext.
