“Pasar buey por bestia grande”
Aquesta setmana el rei emèrit ha tornat a “regularitzar” diners. És com si fos un colom que va deixant anar cagaradetes (de milions d’euros) i tots plegats les anéssim recollint obedients i satisfets. Es deu pensar que així dona el pego. Però no farà passar bou per bèstia grossa, no (encara que sigui especialista en animals pesants).
Certament, un bou és una bèstia prou grossa, oi? Bé, si el comparem amb un elefant, potser no tant. Així doncs, no aixafem la frase feta tan de pressa, que és prou entenimentada, i ens va la mar de bé per evitar dar el pego. Si bé és cert que passar bou per bèstia grossa té com a sentit original ser flexible, no mirar prim, tenir la màniga ampla, el més habitual és que si algú ho fa, és a dir, si algú vol fer passar bou per bèstia grossa, és que vol fer passar per vàlida una cosa que no ho és però amb males intencions. Vol que es toleri una irregularitat, vaja.
El pego castellà també és una irregularitat. Concretament, era una trampa inventada i practicada pels tafurs més experts: posaven una mica de pega en algunes cartes i quan els interessava en podien enganxar dues i així una desapareixia. I amb el soroll dels carros... aquí no ha passat res. No he trobat en cap diccionari ni recull aquesta expressió tan maca, que diu sovint la meva sogra a les meves filles: “Si surts de la ratlla no et preocupis, amb el soroll dels carros no es notarà”. És una sinestèsia preciosa: el terrabastall dels carros taparà el gargot, com devia tapar les paraules fora de to quan els carrers estaven empedrats.
Algú es pot plantejar evitar la trampa del pego amb un senzill colar, però seria com fugir del foc per caure a les brases, perquè també és un castellanisme i no ha aconseguit colar-se al DIEC2. Bé, és evident que podem colar els espaguetis, però, cenyint-nos a la norma, no podríem dir que no cola que el rei no sabés res dels afers pecuniaris de l’emèrit. Ara bé, molts llibres d’estil accepten aquest colar, que vol dir “ser creïble”, en un registre col·loquial, així com també el que vol dir “aconseguir que s’accepti alguna cosa”, que seria l’equivalent, sovint, a fer passar bou per bèstia grossa. Si es fa amb habilitat, fins i tot es cola un gol.
Colar no ha passat pel sedàs de la norma ni amb el soroll dels carros, però sí que ho ha fet colar-se, que, tot i que també ve del castellà, es deu haver considerat que està més arrelat (surt al DCVB, per exemple). I això que aconseguir entrar en un lloc sense haver-hi sigut convidat és just el contrari del que fa un colador, que és no deixar passar pels foradets el que ens interessa retenir. Esclar que també el podem fer servir per netejar les impureses d’un líquid i llavors el que ens quedaria al colador seria el que llençaríem. Per això és un colador tant algú que beu molt com un examen massa indulgent, igual que el de la nostra estimada hisenda pública.
