Els partits són culpables

BarcelonaPot semblar una paradoxa, però els responsables de l'actual onada antipolítica (de caires clarament populistes, com va ressaltar Xavier Antich) que s'ha apoderat de part de l'independentisme i que té en l'ANC la seva màxima expressió són els mateixos partits polítics. Els independentistes, en concret, i sense distincions. Veient el grau de malestar i emprenyamenta que es respirava al carrer, resulta inevitable recordar les intervencions d'Inés Arrimadas al faristol del Parlament quan, davant d'un Carles Puigdemont i un Oriol Junqueras que somreien amb condescendència, advertia que el Procés acabaria provocant frustració. I a fe de Déu que els fets li han acabat donant la raó, tot i que ella no va veure que la frustració, en aquest cas en el camp espanyolista, acabaria engolint-la a ella mateixa.

El cas és que els partits haurien de preguntar-se per què, més enllà de les fílies i fòbies polítiques de cadascú, existeix aquesta desafecció amb els partits que alimenta discursos com el de Dolors Feliu i Jordi Pessarrodona, que venen a dir "aparteu-vos vosaltres (els polítics), que ara venim nosaltres a fer la independència (sense definir ni tan sols un pla aproximat sobre com fer-ho)", i reben els aplaudiments de bona part dels congregats. ¿Qui va crear falses expectatives sobre el que passaria i va deixar creure a la gent que la independència seria tan fàcil com firmar unes lleis amb un bolígraf Bic (tant és així que encara hi ha gent a Twitter que reclama a Puigdemont que aixequi la suspensió de la DUI)? ¿Qui va atorgar a unes entitats un pes clau en el Procés i es va deixar influir per elles per por a perdre vots? ¿Qui, llavors, va maniobrar per intentar controlar aquestes mateixes entitats perquè remessin a favor dels seus interessos i no dels dels altres partits indepes?

Llums i ombres

La gestió del Procés té llums i ombres, però és evident que una de les herències més perilloses és aquest sector de la població desenganyat amb la política, és el fet que molta gent encara no entengui exactament què va passar la tardor del 2017 i encara estigui esperant unes explicacions plausibles per part dels seus responsables. Es pot optar per menystenir aquest fenomen, per pensar que a l'hora de la veritat són una minoria (els friquis o hiperventilats, com se'ls anomena de forma despectiva) i que els partits continuen enquadrant la gran majoria del moviment. Però precisament l'experiència internacional demostra que és un error infravalorar el pes de l'antipolítica. Des de Trump fins a Bolsonaro, passant per Johnson o el Moviment 5 Estrelles, el populisme avança a cavall de les grans teories de la conspiració (els líders indultats són, en realitat, agents del CNI, etc) i les bombolles personals que creen les xarxes. I Catalunya no és una excepció.

Els partits van crear aquest problema i ara són ells els que l'han de resoldre. I si no ho fan després no tindran dret a queixar-se del fet que una part de la població opti per votar moviments populistes o lideratges messiànics que prometin la lluna de València o la independència exprés. La política és com la física: quan algú deixa un espai, algú altre l'ocupa. Per això els acuso.