Hi ha negocis de futur. No els veieu? Estic segur que alguna criatura de neurona embotifarrada està pensant en crear clíniques per a abstencionistes. Entres, et desintoxiquen, surts i votes. A qui sigui, però votes. L’abstenció, l’abstencionisme, els abstencionistes. Aquest mal, aquesta malaltia, pandèmia, plaga que es veu que només afecta Catalunya. Pàtria Terrenal i Espiritual i Eterna de la salvació del tot i tothom.
Catalunya ha de salvar les properes eleccions espanyoles del 23-J dels abstencionistes. Com també ha de salvar l’esquirol borni, coix i lisèrgic de Madagascar. I ha d’alliberar del mareig diari amb què viuen els tubs de PVC de les canonades enrevessades de les metròpolis asiàtiques. Ah! I, sobretot, com que Catalunya és culpable de l’enlairament de l’extrema dreta al planeta, ha de construir aeroports sostenibles perquè aterri forçosament la maligna ideologia i així emmanillar-la. Més! Catalunya també és causant de l’excessiu preu de cotització de la rata grossota a la borsa en detriment del ratolí escardalenc... I així tot. La realitat? Hola?
La realitat és aquesta. A les darreres eleccions municipals al regne català de O-ho-salvem-tot-nosaltres-o-tot-s’enfonsa-i-ho-haurem-de-pagar-els-propers-mil-anys: 2.440.624 abstencionistes. Un 44%. Volts nuls: 44.882. Un 1,47%. Vots en blanc: 51.413. Un 1,71%. Només una dada. A les municipals catalanes de 2019: 1.907.302 abstencionistes (un 35,19%). Més? Eleccions catalanes del 2021: 2.494.382 d’abstencionistes. (un 46,46%). Més? No cal. La realitat és que tots els països estan dividits: uns voten i d’altres no voten. Més. Cap país és un sol poble. Tots els països estan desunits, desmembrats, dislocats... I això només si comencem per la lletra “d”. Per la “s”: separats, seccionats, segmentats... Continuem l’abecedari de la veritat?
Lletra F. És la fractura la gran aportació de Catalunya a la creació? Hi ha fractura de partits polítics, lideratges, idees. Hi ha fractura institucional, social, econòmica, de models, de valors, de persones, d’animals, de vegetals. Hi ha fractura cultural, lingüística, territorial, neuronal, abdominal, octogonal, extrasensorial... Hi ha fractures per donar i vendre. Bufet lliure de fractures. A dojo, a granel. Supermercats Fractura Catalunya. Som el vidre esberlat d’un cel de copa de vi. A punt de caure damunt nostre. Tot està asclat. Les esquerdes són els nostres camins, carreteres, carrers. Som una xarxa viària existencial d’escletxes. Acostumem-nos-hi.
A la fractura del mentrestant, a la fractura de replà, a la fractura de frontissa... A la fractura que no sabem on va. Acostumem-nos-hi, a tot això. A Catalunya i al món i a l’univers. Perquè només dels bocins, dels fragments, dels cassigalls, dels rosegons... en pot sortir alguna cosa. Som un radi, un metacarpià, una costella, una vèrtebra... trencada i tornada a soldar mil vegades. Certament som un os costós de rosegar. Un esquelet més que una pell. Es veu a la radiografia de mal de trencament crònic: hi ha abstenció existencial, nacional, social als que voten i als que no voten. No som una nació: som una fractura. No entendre això és sempre pagar la mateixa factura per la fractura. O ens curem nosaltres, o no ens curarà ningú. Perquè o et sanes tu, o et foten malalt els altres. Salvem-nos, soldem-nos, o fracturem-nos, trenquem-nos... Això sí, a la universal i alliberadora catalana manera del trencadís de Gaudí i Jujol.
