Parli a la pantalla
Una amiga m’explica que està venent el seu pis per comprar-ne un altre i que, fins ara, les reunions amb el mitjancer de la immobiliària que li porta l’operació les ha fet digitalment. Però l’altre dia, una mica nerviosa, li va dir que per continuar amb la compravenda més important de la seva vida “necessitava veure’l de debò” perquè dins el requadre de la pantalla i darrere una taula li faltaven aquells detalls d’una persona que t’acaben de decidir a fer-li confiança o no. El mateix dia, un company m’explica que per baixar un moment a portar uns papers al banc de davant de casa li han demanat que primer reservi cita a l’aplicació. Les pantalles son útils, però ja pertanyen més a la vida real que a la virtual, i estan convertint la presencialitat, la trobada espontània i la conversa sobre tot i sobre res, tan rica en creativitat i en informació, en una raresa de boomers que estan tips que una màquina ho sàpiga tot i s’interposi constantment entre ells i la vida.
Antoni Bassas és periodista.
