Per tal de reduir a un mes la celebració de judicis ràpids, que ara tarden un any i mig en lloc dels 15 dies legals –o almenys dels sis mesos de mitjana a l’Estat–, el govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat crear cinc jutjats nous que han de servir per donar resposta al problema de la reincidència, ja que, com va admetre el mateix ministre Bolaños, a la ciutat hi ha identificades 487 persones que sumen 6.169 furts o petits delictes contra el patrimoni. I això, no cal dir-ho, malgrat viure en un país raonablement segur, segons tots els indicadors, genera una indubtable percepció d'inseguretat, que es resumeix en aquella gastada frase d’“entren per una porta i surten per l’altra”.
Ara bé, com que el poder judicial a Espanya és impermeable a la descentralització, li toca ara al Ministeri de Justícia elevar la proposta de modificar la planta al consell del poder judicial i dotar els jutges substituts o redistribuir els existents. Els mitjans materials i la resta del personal són cosa de la Generalitat. N’hi ha per dies, doncs, tot i que es parli del primer trimestre de 2025. El pla, a més, inclou l’accés de la Guàrdia Urbana al sistema SIRAJ, que permet consultar els antecedents dels sospitosos, però això requereix modificar un decret estatal, que tampoc no és cosa ràpida. Més d’un any. Amb tot, la mesura, que només afecta Barcelona –on s’assenyalen més del doble de judicis ràpids que a Madrid– no deixa de ser provisional: estem parlant de jutjats de reforç, que s’afegiran als quatre jutjats penals i dos d’instrucció també de reforç ja existents, deixant de banda la provisió definitiva de jutges d’adscripció territorial que fa temps que es demana i que una proposició de llei actualment en tràmit al Congrés ha xifrat en 70, en lloc dels 35 actuals.
Aquestes mesures instrumentals són positives, tanmateix. Tant o més importants que la reforma del Codi Penal, també en curs, que sempre és un recurs punitiu fàcil. En efecte, esmenant alguns errors de l’actual regulació, ara es proposen multes d’1 a 3 mesos per als culpables de furts si el valor del sostret no supera els 400 euros, excepte en cas de reincidència: si el delinqüent ha sigut condemnat per almenys tres delictes similars s’aplicaran penes més severes d’1 a 3 anys de presó, amb una agreujant si es tracta de mòbils o dispositius tecnològics. També caldrà veure l'impacte de la llei d'eficiència del servei de justícia, que entra en vigor l'1 de gener, que canvia l'esquema actual de jutjats unipersonals per tribunals d'instància, per permetre assignar jutges als àmbits més necessaris sense haver de crear noves unitats judicials.
En aquest context, la Junta de Seguretat de Catalunya del passat dia 5 va acabar amb un resultat ben estèril. Certament, l’actual sistema d’emergències 112 ja remet actualment a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional els missatges que afecten les seves migrades competències a Catalunya (els avisos no arriben ni a l’1%), que ara passaran a ser telemàtics en lloc de telefònics, tal com es va acordar en una Junta de Seguretat de setembre de 2018 sota la presidència de Quim Torra.
El problema és tot un altre, i això és el que va portar el president Illa a rectificar ahir al Parlament: l’astúcia del ministre Marlaska va dur-lo a treure suc a l’acord del 112, però això encara va fer més eloqüent l’incompliment dels seus compromisos de cedir als Mossos les competències de seguretat i d’ordre públic en ports i aeroports per pressions dels sindicats policíacs espanyols refractaris, tot i que s’havien d’haver materialitzat en una Junta del mes de maig passat i l’avançament electoral ho va impedir. L’Ertzaintza ja les va obtenir el juliol. No hi ha qüestions d’eficàcia que valguin, perquè la demanda de nous efectius (de 22.000 a 25.000) no pot ser un obstacle per exercir les funcions de policia ordinària i integral en les infraestructures crítiques. Caldrà veure el model que s’acordi, perquè als cossos estatals els està reservada només la competència en vigilància fiscal, costes i fronteres. Per cert, aprofitant la Junta de Seguretat anunciada per primers d’any també es podria tancar l’acord per substituir el SEPRONA (Guàrdia Civil) per la Unitat de Medi Ambient dels Mossos i els Agents Rurals, com preveu l’Estatut.
