Parlem-ne
Un vespre de desembre, pujant a casa, vaig sentir la veueta més expansiva de l'escala. Era al replà d'espera de l'ascensor, i mentrestant comptava. Abans d'arribar al 10 passà del català al castellà, una facècia que els seus pares, matrimoni bilingüe, van aprofitar per empènyer-la a recitar la sèrie en anglès. Ella els va satisfer amb generositat, tret d'una sola omissió involuntària. D'esglaó en esglaó, també jo vaig seguir fidelment l'admirable exercici de memòria. Però les moltes gràcies de la petitona no m'hi van fer veure tant una Nabokov o una Beckett futura com un mico ensinistrat. En descàrrec meu confesso que estava sota l'efecte de dues notícies recents (Diari ARA, 8-12) massa optimistes per al meu gust. Vet aquí que els nostres escolars havien millorat percentatges en el rànquing internacional de comprensió lectora. I vet aquí que (unes planes més endavant) el bilingüisme frena l'Alzheimer! Sens dubte, algun aprenent de neuròleg se n'havia anat de la llengua.
En la seva secció del diari, Alzamora advertí de seguida que la interpretació de textos no solament concerneix la lectura, sinó també l'escriptura. Aquesta certesa em va obrir un interrogant respecte al test avaluador de la comprensió lectora. Si els escolars haguessin hagut de redactar el que suposadament havien entès, segur que els resultats no haurien estat tan falaguers (o tan alarmants, ja que el sistema educatiu d'un bon nombre de països encara sembla menys eficient que el nostre). Ara, si els escolars havien fet servir ordinadors o qüestionaris en imatges, l'únic que s'hauria demostrat era la seva perspicàcia a manejar senyals, un llenguatge que tots els mamífers superiors entenen -a diversos nivells, esclar-. Igualment, el micos excel·leixen en el llenguatge mimètic, objecte dels experiments reportats al segon article: els nadons discerneixen quan algú els parla en una llengua o una altra pels "gestos facials de l'interlocutor". D'aquest gran que, aparentment, els investigadors n'extreuen la conclusió que "els nadons són multilingües fins als 10 mesos"; és a dir, el temps durant el qual ni saben parlar ni comprenen cap llengua.
Sovint torna la notícia que el bilingüisme afavoreix el desenvolupament de les funcions cognitives. Ja ha esdevingut un tema de sobretaula per a filòsofs de la ciència. El dia en què un assistent al dinar comentà que els seus nebots, de mare catalana i pare alemany, havien trigat força a parlar bé, el mentalista de torn li va respondre, condescendent, que estimulació de les capacitats cognitives no significava aprenentatge de llengües. La ciència no ha de verificar el sentit comú ni admet l'experiència inquantificable, com l'és que les persones avesades des de la infància a dues llengües tenen després més facilitat per aprendre'n de noves. Tampoc no l'interessa gens si aquestes persones es mostren, en general, més sensibles i respectuoses vers la llengua de l'altre perquè ja duen en si l'alteritat. La ciència es prea de no valorar.
Per objectivitat científica i periodística, el referit article emmarcava en doble columna -pitagòricament- les dades de la recerca. Tanmateix, no es pronunciava sobre les conseqüències del bilingüisme: val la pena d'entrebancar-te ara i adés si posseeixes, a canvi, la capacitat de "treballar en un ambient sorollós"? De fet, la concentració s'obté avui per altres mitjans, algun de tan senzill com els auriculars que et deslliuren de l'enutjosa presència dels consemblants arreu on vagis.
La meva veïneta comptaire encara no hi entén de nombres perquè els sap de memòria però en desconeix l'ús en la conversa. Tampoc no domina una llengua qui n'ha après els quatre girs imprescindibles per fer turisme. Ja posats a fer, se'n sortirà millor si tira pel broc gros, espavilant-se sense acabar d'entendre en lloc de quedar-se aturat cada cop que se li escapa algun dels mots amb què el nadiu li indica l'adreça demanada. És així com funcionen els procesos adaptatius. I és així com, a la nostra societat, la gent aconsegueix d'entendre qualsevol missatge, fins i tot els que no tenen sentit.
Cal passar de puntetes quan els múltiples contextos (social, econòmic o tecnològic) canvien quasi tan vertiginosament com el significat de les paraules dites pels polítics. D'aquí ve l'autoritat dels estudis neurològics; per exemple, el que consisteix a descriure les formes d'adaptació al bilingüisme. Només està estudiant un epifenomen: la resposta fisiològica a una conjuntura social, però sobretot política. De la necessitat es fa virtut. A la ciència no li dol gens reduir les llengües a bicicletes aerostàtiques per enfortir el múscul mental. Ara, no hauríem de confondre la gimnàstica amb la feina ben feta. Enhorabona a les parelles orgulloses de les infinites potencialitats lingüístiques del vostre nadó; però traieu-lo d'aquest estat abans que no sigui massa tard. O acabarà enganxat a un ordinador que pensarà per ell, etern infant ( infans : que no parla) en la societat de la comunicació. Mal per mal, feu-li creure que és bilingüe.
