1/4: Parlar de llengua

És curiós que poc que es parla de llengua en el discurs polític del nacionalisme català i quant que se’n parla en el del nacionalisme espanyol. Els partits nacionalistes catalans no han fet pràcticament cap esment rellevant a la qüestió de la llengua en debats com el de la investidura. En canvi, la qüestió de la llengua és la central en el discurs de Ciutadans: sempre n’acaben parlant. És també un fil recurrent del PP, que acaba d’escenificar un recurs contra la llei d’educació espanyola perquè diuen que no protegeix prou el castellà. I el gest polític més rellevant de Salvador Illa en el debat d’investidura ha estat trencar amb la tradició del PSC i fer-hi servir el castellà. De Vox ja no en parlem. Mentre els nacionalistes catalans parlen poc de la defensa de la llengua pròpia, els anomenats constitucionalistes fan de la llengua –espanyola– una qüestió política central. Tot i que la sobreprotecció política del castellà és molt més gran que la del català. Com si el catalanisme tingués por de semblar identitari, mentre l’espanyolisme ho pogués ser sense cap mena de mania. Perquè si fos que per als uns la llengua no és important i per als altres sí, resultaria que el nacionalisme espanyol és molt més lúcid en això que el català.