Parlar clar
Un eslògan no és, per ell mateix, una estratègia. Qualsevol proposta política, perquè pugui ser entesa i premiada o rebutjada per l’electorat, necessita ser explicada amb un cert grau de detall per comprendre de què estem parlant. A la política catalana és una vella tradició fer servir conceptes ambigus per generar en cada votant una expectativa que coincideixi exactament amb la mida dels seus interessos. D'aquesta manera, tothom entén el que vol entendre, però es corre el risc que cadascú arribi a conclusions diferents.
En l’univers independentista es troba a faltar que els principals actors, i singularment tots els partits polítics, exposin clarament quins són els plantejaments i les estratègies que defensen per assolir l’objectiu de convertir Catalunya en un nou estat. D’entre les tres principals formacions polítiques que concorren a les eleccions, fins avui, només Esquerra Republicana ha exposat amb claredat quines són les línies de la seva acció política, centrades a fer créixer el suport independentista a partir de presentar-lo com l’opció més útil per servir els ciutadans, forjant una estratègia per a l’àrea metropolitana i donant protagonisme al món municipal arreu del país. Amb la bandera de l’independentisme pragmàtic i amb la convicció que la solució ha de ser política, ERC manté oberta la via del diàleg amb l’Estat sense moure’s ni un mil·límetre dels seus objectius polítics, que ha defensat durant dècades, i denunciant arreu la repressió.
Des d’alguns sectors de l’independentisme, i d’una manera molt eloqüent a través de les xarxes socials, se censura la posició d’Esquerra i se li atribueixen tota mena de renúncies i rendicions i se l’assenyala com la responsable de tots els mals i frustracions, amb acusacions de traïció i altres disbarats, que ruboritzen a qualsevol quan sabem que els seus principals líders són a la presó o a l’exili.
Ara que ja ha començat l’incert compte enrere per a la convocatòria de les eleccions, des de Junts per Catalunya cada dia hi ha més veus que intenten amplificar aquest discurs, contraposant la seva valentia a la pretesa rendició dels seus socis de govern. Dirigents, consellers i fins i tot el president de la Generalitat han alimentat aquesta idea i, en diverses ocasions, s’ha utilitzat el president del Parlament, exigint-li que fes gesticulacions estèrils que només buscaven desgastar-lo. El darrer exemple ha estat la petició de destitució del secretari general de la cambra.
Aquests dies hem sentit com els presidents Puigdemont i Torra defensaven la idea de confrontació amb l’Estat, apel·lant al concepte de confrontació intel·ligent. Òbviament, si la confrontació no fos intel·ligent seria temerària perquè només generaria costos i pocs avenços. Està clar que per resoldre el conflicte polític amb l’Estat resulta imprescindible acumular el màxim de força social i política per poder afrontar la partida amb més possibilitats; per això la confrontació política és un element essencial per transformar la realitat quan al davant només hi ha immobilisme. Tanmateix, cal parlar clar a la gent. Per entendre quina és la proposta política de futur que s’aixopluga sota el concepte de confrontació intel·ligent, seria bo que s’expliqués en què es concreta perquè, si no, queda en una proposta buida, que ho vol dir tot i alhora no vol dir res en concret.
També seria molt útil per al conjunt de l’electorat que la CUP tingués la capacitat d’exposar la seva proposta per acostar-nos i assolir l’objectiu de la independència. Sovint parlen de ruptura com a forma per avançar, però també costa d’identificar un programa polític que dibuixi una proposta que pugui ser valorada i discutida.
De ben segur que, si tothom exposa el seu diagnòstic de la realitat i concreta els seus plantejaments, ha de ser possible poder identificar uns mínims comuns denominadors en què coincidiran els diversos accents de l’independentisme, que ja sabem que és plural i que, en el conjunt del país, va a velocitats desiguals.
Amb la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus ens toca viure un temps de grans incerteses i ens endinsem en una crisi social i econòmica que tindrà efectes devastadors per a moltes famílies i moltes empreses. En aquest context, per respecte al conjunt de la ciutadania, és una exigència encara més justificada que les propostes polítiques de tothom s’expliquin de manera clara i concisa, sense ambigüitats ni falses expectatives, i sempre respectant les posicions dels altres. Qui basés la seva estratègia a desgastar els companys de viatge només amb motivacions electoralistes, fent una cursa absurda per demostrar qui és el més valent, està clar que s’estaria confrontant amb l’adversari equivocat, cosa que seria molt poc intel·ligent.