Parlant de normalització

"Un metge d’un hospital de Barcelona va negar l’atenció a una pacient que li parlava en castellà i va considerar la seva pretensió «grotesca i xenòfoba»". S’imaginen un titular així? Mig Espanya estaria demanant l’estat d’alarma, el 155 i un discurs del rei. En canvi, al revés sí que passa, i no passa res. L’última denúncia de Plataforma per la Llengua explica que un metge de l’Hospital Dexeus va definir com una “pretensió grotesca i xenòfoba” l’actitud d’una pacient que li parlava en català. I amb la seguretat que no seria reprès, fins i tot va deixar-ho per escrit.

President Illa, ¿el sentirem dir algun dia alguna cosa sobre aquestes actituds de supremacisme lingüístic contra el català? Fer-se respectar no és només apujar el to davant Ayuso i l’extrema dreta, valgui la redundància. ¿I la consellera de Sanitat dirà alguna cosa d’una actitud impròpia d’un bon professional de la medicina? ¿El conseller de Política Lingüística pensa presentar una llei sobre obligacions lingüístiques de les empreses amb els seus treballadors? ¿De debò que tornem a passar per un escàndol propi del “hable en cristiano” del 1939 i el Govern no dirà ni un mot?

Mentre avancem en l’equiparació del català com a llengua d’obligat coneixement, exactament igual com el castellà, és fonamental contestar de manera inapel·lable la pregunta que es fan alguns joves a les aules i alguns nouvinguts: el català per a què serveix? Doncs mira, si treballes de cara al públic, serveix per tenir feina. I, naturalment, cal que tothom que vulgui aprendre el català trobi una aula i un professorat a punt. Ara que el concepte de moda és la “normalització”, pot ser que ens fiquem al cap que vivim una època que demana una segona normalització lingüística per no haver de continuar vivint situacions anormals.