BarcelonaAl mes de febrer el Parlament va eliminar les polèmiques llicències per edat que permetien als treballadors cobrar sense treballar a partir dels 60 anys si complien uns requisits. L'escàndol provocat per la publicació a l'ARA de la notícia, i del cost que aquestes llicències per edat tenien per a l'erari públic, van obligar els partits a posar fi a un sistema que era clarament un privilegi dels treballadors del Parlament en relació a la resta de funcionaris. Les xifres publicades per l'ARA eren contundents: el Parlament destinava 1,7 milions a l'any per pagar els sous de 21 funcionaris que s'havien acollit a aquesta modalitat, i que en alguns casos suposava percebre més de 150.000 a l'any per no fer res.
És cert que la mesura venia de l'època del president Benach, i que tots els seus successors l'havien mantingut. I també que quan l'ARA va demanar la informació es va trobar amb moltes traves per part de la secretària general de la cambra, que va haver de dimitir el mes passat per la polèmica de la contractació del seu fill com a uixer. Però el que no era esperable és que els representants dels tres principals partits de Catalunya, ERC, PSC i Junts, aprovessin un sistema similar que permet als funcionaris del Parlament seguir cobrant sense treballar en unes condicions totalment inèdites en l'àmbit de l'administració pública. Bàsicament, la nova proposta negociada amb els treballadors el que fa és reduir els imports a cobrar, que s'equipararien no al sou sinó a la pensió que els pertocaria si es jubilessin, però en essència es manté la filosofia i el greuge comparatiu.
Si els partits citats consideren que aquest sistema és adequat per als treballadors del Parlament, el mínim que haurien de fer és donar la cara i defensar-ho públicament. I explicar llavors per què aquests funcionaris tenen uns drets diferents als altres. Aquí cal aplicar aquella màxima de llum i taquígrafs, perquè es tracta de diners públics que surten dels impostos que paguem tots. El que no pot ser és que s'actuï amb opacitat i d'esquena a la ciutadania, com va passar fins que l'ARA va destapar en què havia degenerat el sistema de llicències per edat. Ningú qüestiona que els treballadors del Parlament han d'estar ben pagats. El que es qüestiona és que hi hagi una situació objectiva de privilegi, no respecte al comú dels treballadors, sinó fins i tot entre funcionaris. I no ha de fer por parlar de sous públics en una societat madura, perquè la transparència no pot ser mai un problema i és la millor recepta contra el populisme.
De moment només la CUP, Ciutadans i els comuns s'han mostrat crítics amb la mesura. La CUP en concret està a favor de la mesura però només si és generalitzable a la totalitat de treballadors públics. Caldrà veure si aquesta oposició es concreta en alguna cosa més que la simple denúncia pública. La proposta s'ha d'aprovar aquest dijous de manera definitiva a la comissió d'afers institucionals. Encara hi ha temps, doncs, d'evitar que el Parlament reincideixi en els errors del passat.
