El Parlament i el poble representat al Parlament

Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla“El Parlament i el poble d’Anglaterra representat al Parlament” són les paraules que figuren a l’acta de naixement de l’estat constitucional. Figuren a l’acta d’acusació contra el rei Carles I en el judici a què va ser sotmès pel Parlament. El rei és acusat d’haver actuat contra el Parlament i el poble d’Anglaterra representat al Parlament. I per això va ser condemnat a mort i ajusticiat. Així es va produir el trànsit de la sobirania d’origen diví del monarca a la sobirania parlamentària, que és el primer principi de legitimitat propi de l’estat constitucional conegut en la història.

D’aquí venim tots. El principi de sobirania parlamentària es convertiria en principi de sobirania popular a la Convenció de Filadèlfia del 1787 i en principi de sobirania nacional a l’Assemblea Nacional a França, el 1789. El Parlament i el poble representat al Parlament: el patró d’or de l’estat constitucional. No hi ha delicte més greu en democràcia que un atac al Parlament i al poble. I és el delicte que ha comès el jutge Llarena quan no va permetre que els candidats designats pel president del Parlament, Sànchez i Turull, acudissin a la sessió d’investidura constitucional, estatutària i reglamentàriament convocada.

És una agressió al Parlament i al poble de Catalunya que no pot quedar sense resposta. El Parlament i el poble de Catalunya no poden deixar-se avassallar per un jutge que desconeix el principi de jerarquia normativa, no aplica la Constitució i l’Estatut i no permet que dos candidats que no estan privats de l’exercici del dret de sufragi mitjançant sentència judicial ferma acudeixin al Parlament, perquè, amb l’acte d’investidura, “es perfeccioni” la voluntat del cos electoral a les urnes el 21-D.

Per al president del Parlament, Roger Torrent, la querella contra Llarena és obligada. No és que hi tingui dret, és que té l’obligació de querellar-s’hi. En defensa del Parlament i del poble de Catalunya. Hauria de ser una querella oberta a tota la ciutadania. Hauria de ser el primer acte del “front comú” contra la repressió i per la democràcia a què va convocar Torrent després de la truncada sessió d’investidura de dissabte.

El Parlament i el poble representat al Parlament han d’obligar Llarena a haver de justificar en termes constitucionals i estatutaris la seva decisió de no permetre que els candidats proposats acudissin a la sessió d’investidura. A veure com respon a l’argumentació jurídica, constitucional i estatutària de la querella. A veure què decideix el jutge instructor de la querella. A veure què decideixen els magistrats del Tribunal Suprem que hagin de dictar sentència. A veure com poden justificar amb qualsevol de les regles d’interpretació comunament acceptades en el món del dret la decisió de Llarena d’impedir la presència dels candidats a la sessió d’investidura. I si els magistrats del Suprem avalen la conducta del seu company, a veure què fan els magistrats del Tribunal Constitucional davant el recurs d’empara que els arribaria a continuació.

La tramitació de la querella és ràpida. Aquest cop, en el cas que el Suprem i el Constitucional s’atrevissin a donar per bona la interpretació del dret de sufragi actiu i passiu que ha fet Llarena, no es necessitarien anys per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans.

La querella, a més, hauria de ser posada en coneixement del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que ja està al corrent de la denúncia de Jordi Sànchez per haver-li impedit acudir a la investidura.

Ara tota l’atenció se centra en Puigdemont, però l’agressió judicial al Parlament i al poble de Catalunya no pot quedar sense resposta.