Els pares de la princesa trista

Han sortit imatges de l’internat de l’hereva del tron espanyol on diversos alumnes, disfressats, participen en “una festa queer LGTBI”. Això ha fet que els especuladors que carreguen a la dreta hagin dit que on vas a parar, i els especuladors que carreguen a l’esquerra, que mira tu que bé. Les televisions han ensenyat els diversos adolescents amb poca roba i no hi ha faltat una foto de no sé quina hereva europea amb poca roba.

És tristíssim que es faci servir una adolescent (no se m’acut una altra expressió que “fer servir”) per als negocis de l’Estat. Que se l’exposi, critiqui, llepi, preservi, previngui, amenaci i vesteixi. L’hereva al tron d’Espanya, pobra criatura, és una adolescent. Ningú hauria de tenir dret a decidir-ne el futur (seràs reina, xata) i a fer-la treballar abans dels divuit (el que fa és treballar). Els seus companys d’internat, rics o pobres, reis o becats, quieroinopuedo o emprenedors amb possibles, haurien de tenir dret a despullar-se a les festes queer i LGTBI o de disfresses sense que a cap tele del món en parlessin. Haurien de tenir dret a aquest dret preuat, valuós, que és l’anonimat. Haurien de tenir dret a Instagram, a emborratxar-se i a l’esbroncada de després, a una vida normal.

Quina llàstima que els anys més convulsos i a la vegada més màgics de la vida (quan creus que el temps no s’acabarà, quan plores perquè t’ha sortit un gra, quan t’enamores cada setmana, quan odies els teus pares, quan escrius un diari, quan et sembla que ningú no t’entén...) transcorrin passant revista, donant comptes, sabent amb exactitud què serà de tu i sobretot què no serà. Perquè per molta festa queer i LGTBI que pugui tastar, la princesa Elionor s’haurà de casar amb un príncep que els camarlencs i assessors triaran. No és ètic fer servir els menors per als propòsits de l’estat. No entenc els seus pares.