Els pares de Canet
Benvolguts pare i mare de la criatura de P-5 de Canet de Mar que heu demanat al jutge que ordeni fer el vint-i-cinc per cent de classes de preescolar en castellà, em dirigeixo a vosaltres en català, suposant que m’enteneu, en aquesta llengua que és la que em va transmetre la meva mare al cel sia, com a vosaltres entenc que el castellà.
Si demaneu això és per dues raons: o bé voleu que la vostra criatura no domini el català com el castellà, o bé penseu que la vostra criatura, tal com funciona ara l’escola, no dominarà la vostra llengua materna. Si fos la primera raó, la podria comprendre –no pas entendre–. M’he trobat amb gent que “no vol” aprendre el català, ni vol que els fills sobretot l’aprenguin i l’usin amb naturalitat. Allò d’en Suárez. Que la llengua serveixi per ser parlada a la cuina, però no per fer dissertacions científiques a la universitat (es tendeix, erròniament, a trobar més important la universitat que la cuina). És a dir: estima com vulguis, però al carrer talla’t. Hi ha qui, fins i tot, odia –odia visceralment– l’accent català que alguns de nosaltres fem quan parlem en altres llengües, com ara el castellà, que estimem, per proximitat i família.
Si fos la segona raó no la comprendria gens. ¿Teniu por que la criatura no escriurà i parlarà el castellà igual de bé o de malament que una criatura nascuda en una regió monolingüe com ara Extremadura? Ja ens n’hauríem adonat. Ja hauríem sigut portada d’algun dels diaris de la caverna.
Julian Barnes, al seu últim llibre, dedica unes paraules al Brexit. Diu que és fill de professors de llengua i que li sap greu que hi hagi qui sigui monolingüe perquè “amb l’anglès es va a tot arreu”. I ara pensem en la vostra criatura i la meva. La vostra té Boing, Disney, els anuncis de xocolata, les joguines que parlen, els cines, les revistes de ninots, les tasses amb lemes divertits, les inscripcions de les mitges del Calzedonia, les etiquetes de menjar processat, les instruccions del mòbil, tot el que compta. La meva tot això no ho ha tingut. Ha tingut les mestres i la immersió. Us ho canviaria.
