Per a algunes persones amb sort Nadal té un component religiós que apel·la a les seves creences més íntimes. Estan tocats per la fe quan celebren una epifania en què a d’altres els costa diferenciar entre l’espiritualitat i la superstició. Per a uns i altres –creients, agnòstics o ateus–, Nadal té en comú el retorn als bàsics, al codi font d’una societat diversa però amb una cultura eminentment cristiana que construeix uns valors compartits.
Nadal és, com a mínim, una oportunitat d’aturar el rellotge, reunir-se i abraçar-se. I amb Nadal treuen el cap tots els papers i totes les vides. Un dels meus personatges preferits és el de les dones –són majoritàriament, però no únicament, dones– que reserven un espai del seu cervell durant dies per organitzar l’àpat de Nadal. Les dones que van a comprar i fan encàrrecs a diari de manera meticulosa i les dones que truquen a la parada del pollastre o la peixateria entre reunions i es tensen i abaixen la veu quan els retruquen d’imprevist perquè no tindran la mida encarregada del lluç.
També hi ha molts homes que compren. En conec un que ho fa amb gran previsió i delicadesa per a la seva pròpia família, amb perdius i xai inclosos, però també per a la d’una amiga separada, professional autònoma i atrafegada que es fa un embolic amb la vida pràctica. Encarrega amb temps el seu os de pernil-que-no-amargui i un altre d’igual que anirà a la sopa de la família amiga. Meravellós gastrònom, preveu els ingredients que li portarà a casa i li recordarà amb detall com es fa la sopa, que ella cuinarà quan aconsegueixi tancar l’ordinador i aclarir a qui li toquen els nens o si l’ex s’hi sumarà a l’últim moment amb la nova parella o sense.
Des del confinament s’han diluït les formalitats. Algunes famílies han decidit que Nadal no és només el 25 sinó el dia que ells decideixen aprofitar l’ocasió de trobar-se, relaxant els ultimàtums. Hi ha qui dina el 24 i hi ha qui sopa el 26 sense por que li caigui al damunt del cap la tradició com si fos un llamp. Fins i tot hi ha els amics generosos que convoquen la tropa amb un gall dindi per Acció de Gràcies i converteixen la reunió en un esdeveniment molt semblant al Nadal de la família triada. La que no comparteix la sang però sí el sentit de l’amistat i els atacs de riure.
La celebració de Nadal es va transformant a mesura que som travessats pel temps. Ens adonem que hi ha tants dies de Nadal com etapes vitals i que el buit ocupa cada cop més espai. És el buit de les mares que paraven aquella meravellosa taula blanca amb les estovalles de l’aixovar amb aglans brodades. És el buit dels germans que s’han endut la memòria de la nostra identitat. És el buit de les àvies, els avis. També de les mares i els pares que deixaran els fills a casa de l’exparella i per un segon d’autoengany potser enyoraran allò que va esdevenir insuportable.
Però Nadal també és el dels amors nous de trinca i el de les famílies que han vist caminar aquest any el seu primer fill, a qui acompanyen mentre obre els ulls a totes les meravelles. A la màgia del coneixement, al riure que s’encomana, a experimentar què vol dir allò de l’amor incondicional.
També serà Nadal per als que visiten els cunyats que en el seu plàcid avorriment s’inventen problemes, i fins i tot per a les famílies on hi haurà algun cop de porta irat. I serà Nadal per a les parelles d’amants separats i per a qui estigui sol. També serà Nadal per a la família nombrosa, feta de la suma alegre i generosa de famílies prèvies, on la filla gran anunciarà un embaràs i el pare s’adonarà que el temps no passa en va. L’alegria immensa se li barrejarà amb la insolència del pas del temps i el recordatori que tampoc nosaltres som immortals.
També serà Nadal per a la família de la noia anorèxica que prega perquè ningú li pregunti com està, per a qui està esperant uns resultats clínics, per al noi que no troba el camí i renta plats en un restaurant. Serà Nadal a les plantes dels hospitals, també a oncologia infantil, a urgències, als autobusos.
També serà Nadal per als ionquis del carreró del Raval i els sensesostre que habiten els bancs i les arcades de les nostres ciutats.
Serà Nadal per al noi de Glovo i a la pastisseria on s’acumularan els encàrrecs. Serà Nadal a l’Instagram dels sobreregalats sense pudor i al dels que mai no els arribarà allò que somien i es pensen que és important.
De dies de Nadal n’hi ha de molts tipus i com més avancem en l’aventura vital fumegen més restes de les batalles viscudes. La tria, com sempre, és entre empantanegar-se o continuar caminant renovant l’alegria de viure.
A tots, als que tenen el paradís intacte, als que l’han perdut i als que el renoven amb tenacitat: gràcies un dia més per llegir-nos i bon Nadal.
