El paradigma Rittenhouse i l’extrema dreta

Aquesta setmana els mitjans dels Estats Units han centrat l'atenció en el judici a Kyle Rittenhouse, el noi de disset anys que va assassinar dos homes i ferir-ne un altre durant les protestes de l’agost del 2020 del Black Lives Matter. Va passar a la localitat de Kenosha, a Wisconsin. L’escena de Rittenhouse plorant desconsoladament en el judici ha donat la volta al món, juntament amb les imatges d’arxiu on, per contrast, se’l veia en actitud violenta pels carrers amb un rifle a les mans i disparant. Rittenhouse ha estat absolt i la sentència ha servit per polaritzar encara més els mitjans a l’hora d’abordar aquest cas.

Dimecres, el periodista Tucker Carlson, el referent de la dreta mediàtica televisiva als Estats Units, va entrevistar Rittenhouse a la seva cadena, la Fox. El periodista el presentava com un adolescent que s’havia de convertir en un model de referència. Un requadre a la pantalla mostrava la foto del noi detingut, amb cara de nen petit innocent i espantat. En l’entrevista, en canvi, anava amb vestit i corbata i li donaven una aparença d’home dret i fet. L’entrevista repassava amb el convidat els esdeveniments de l’agost del 2020 segons la seva versió edulcorada, ingènua i emocionalment manipulada dels fets. Repetia l’estructura assajada amb els seus advocats pels interrogatoris del judici. El periodista li anava donant la raó: “Ja ho crec”, “Ni que ho juris”, “Ja ho pots ben dir”, afegia Carlson a la cua de les contestacions. Hi ha un moment simptomàtic que deixa la resta de detalls en anècdota. Quan Rittenhouse explica el moment en què dispara als dos homes (cosa que els provoca la mort), Tucker Carlson deixa anar un “Uaaauu!” d’admiració, com si li estigués explicant una pel·lícula d’acció. Mentre parlaven inserien les fotos dels homes que va assassinar, amb una aparença desagradable, bruta i perillosa. 

A la Fox hi ha senyals que delaten com els simpatitzants de l’extrema dreta distorsionen el relat. A Rittenhouse ens el presenten com un lifeguard o un vigilant. I no perquè aquest sigui el seu ofici sinó perquè li atribueixen aquesta tasca en tant que home que en aquell moment vetllava per la seva comunitat en absència de la policia. El rifle li dona, màgicament, la mateixa autoritat. Per a la Fox, Rittenhouse no és un home blanc armat amenaçant i disparant a la gent, fent justícia pel seu compte. No és considerat un terrorista aprofitant el caos de la revolta social sinó algú que protegeix el veïnat. L’arma és sinònim de cura pels altres. Tant en el judici com en l’entrevista Rittenhouse és presentat com un ferm defensor de la policia i partidari del compliment de la llei. Carlson també fa referència al noi com un voluntari, perquè asseguren que netejava grafitis de les parets. La Fox ha convertit Rittenhouse en un heroi i mai ha fet servir paraules com terrorisme, amenaça i intimidació. Un exemple de com els mitjans protegeixen el supremacisme blanc. Que l’exemple d’allà ens serveixi de referència dels recursos que es fan servir també aquí per blanquejar l’extrema dreta.