“Para ti va el pollo”
Diumenge. A la cua dels pollastres a l’ast. “Avui triguen molt, no?” “Sí, sí, això no avança”. En canvi, no paren d’entrar i sortir repartidors, riders, que en diuen ara. Tenen una cua paral·lela. Com la dels que paguen més a Port Aventura. Resumint, si no mous el cul del sofà ni aixeques la vista del mòbil, per a tu va el pollastre.
La frase no ve d’aquí, no. Però tampoc se’n separa tant, perquè, si per a tu va el pollastre, és que alguna cosa no has fet bé i tindrà conseqüències. A veure, d’acord que recórrer al pollastre a l’ast per dinar no és cap heroïcitat, però, a sobre, fer que te’l portin a casa em sembla el súmmum de la vagància. Sobretot quan és sabut per tothom que les condicions laborals dels repartidors brillen per la seva absència.
En qualsevol cas, és una excusa fantàstica per fer una crida a repartir pollastres, lingüísticament parlant. “Allà tu”, diuen. Calc fàcil, pobre i, mal que ens pesi, molt estès. Ni tan sols quan tenim una frase que mola (aquí se’m nota que els trenta queden lluny) ens en aconseguim sortir per vèncer la traducció literal. Reconec que “tal faràs, tal trobaràs” pot no anar bé en tots els contextos, sobretot en els col·loquials, però “ja t’ho trobaràs” o “ja t’ho faràs” o “ja t’arreglaràs” són ideals... I “per tu faràs”? Fins i tot “tu mateix”, que coincideix amb el castellà, aquest sí. Doncs no. Tot són “allà ells (o qui sigui)”.
He de reconèixer que fins i tot jo mateixa havia caigut en la temptació de condemnar l’expressió avícola perquè la relacionava amb els pollastres que avui es munten arreu per qualsevol cosa. Aquests venen del castellà, sens dubte. Un incís: es veu que montar un pollo ve, en realitat, de montar un poyo, en referència als oradors que arribaven a la plaça del poble, muntaven la seva tribuna portàtil (o poyo ), deixaven anar el seu discurs i aconseguien armar un bon sagramental. És a dir, que, si no fos pel ieisme, res a veure amb els pollastres.
Potser a partir d’aquesta expressió (certament, hi pot estar relacionada, perquè aquest pollastre que va per a tu pot ser un embolic) o no, en català s’ha popularitzat “per a tu va el pollastre”. Bé, en els parlars en què no sempre o mai diferenciem per i per a faríem per (“per tu va el pollastre”) i en d’altres farien pa. De fet, el dialectòleg Joan Veny relaciona aquesta expressió amb “pa tu l’abaejo”, que a les Terres de l’Ebre fan servir, però per donar la raó. En qualsevol cas, ni aquesta ni l’altra surten als diccionaris més habituals, però la del pollastre sí que surt en alguns reculls de frases fetes, segurament perquè l’han fet anar grans noms com Josep Pla, Maria Aurèlia Capmany o Josep Maria de Sagarra. Així doncs, si algú vol continuar dient “allà tu”, per a ell va el pollastre.